diumenge, 27 d’abril del 2014

Ho dic amb orgull: he fet una bona cursa



Les perspectives no eren gaire bones. Primer no havia estat la meva millor setmana, amb el Per a Noruega i amb tensions i mal de cap. Cert que dilluns havia sortit a fer sèries una miqueta més llargues  que les que estic acostumada a fer. Però no havia pogut sortir més a entrenar.

Vam anar amb temps i aquest any en moto, per tal de no quedar-nos en un embús. Vam escalfar i em vaig despedir del Per perquè ell anava a la de 10 i jo a la de 5km. No plovia com havien anunciat i s'estava realment bé.

M'havia proposat fer tres quilòmetres a 5:20 i després -imaginant que ja no podria més- fer els darrers dos com pogués. Però, passat el tercer, em sentia molt fresca. Vivint el present, sense forçar més però mantenint el ritme, a veure quant resistia, vaig seguir tirant.

Ja cansada i a punt de començar a baixar ritme, veig el cartell de separació pels que corríem el 5km i ja només em quedava la recta final, vaig passar la meta a 26:51. I és millor marca personal!

En acabar vaig passar per les begudes i la fideuà comodíssimament sense fer gens de cua doncs els de 10km no havien arribat i dels de 5km no érem gaire encara. La fideuà acabava de sortir i estava molt bona. Vaig anar a la moto a canviar-me i vaig tornar a la meta per esperar al Per juntament amb els amics de Corredors.cat.

Orgullosa, sí, de la temporada (dues millors marques personals en 5km i dues en mitja) i de la cursa d'ahir particularment!





diumenge, 20 d’abril del 2014

Voleu treballar com DIRECTORS D'OPERACIONS?



En aquest vídeo teniu les condicions:




Gràcies Erik, gràcies Pol....




diumenge, 13 d’abril del 2014

Bombers, una cursa de 8+2 km



És la quarta vegada que corro la Cursa dels Bombers i és amb molt la meva pitjor marca. Les altres tres edicions (2010, 2011, 2012) la vaig fer en 58' i avui el meu temps ha estat de 1:00:14.

Recordo sempre tenir molta calor i que em costaven els darrers quilòmetres. Com veieu pel títol, això ha estat igualment així en aquesta edició.
Si jutgem pel resultat final ha estat una mala cursa. Però com passa en alguns partits de futbol o més sovint al tennis, el desenvolupament de l'event no ha estat tan dolent com el resultat.

Al pas per els km 2'5, 5 i 7'5 anava a 5'40 més o menys, no per fer millor marca però sí perfectament per fer un 57 o 58, tal i com havia fet els anys anteriors. En arribar al km 8 havia un avituallament d'aigua i he agafat una ampolla. Llavors he caminat, tenia set i calor i no pensava que perdria tant de temps (crec que no ha estat més de mig minut ??) Però en tornar a córrer s'acabat la cursa per a mi. Per molt que volia agafar ritme, ja no podia continuar igual. La baixada per Via Laietana ja no m'ha semblat baixada, quasi ho notava pla. I la recta final, sense que em mullessin els bombers (deien que no els hi quedava aigua, doncs si arriba a ser un incendi!) ha estat lenta, molt lenta.

Per cert lamentar que ha mort una persona per parada cardiorespiratoria al km 5.


dissabte, 12 d’abril del 2014

Sortida pel riu



Ja em pensava que correria la Cursa de Bombers sense haver entrenat (el que es diu fer un "Speedy"), quan ahir per anulació d'una cita vaig poder sortir amb els runners de Can Mèlich.

I va ser molt maco, perquè vam anar "al riu". És una sortida que jo mai havia fet amb ells i no la coneixia de res.

Al riu?
Sí a fer sèries.
Quin riu?
Quin vols que sigui, el Llobregat
Però per on?

Jo ja patia, perquè quan vaig amb ells he d'anar per un camí conegut, sinó em deixen enrere i no sé per on han tirat. Deixem els cotxes a la Ciutat esportiva del Barça de Sant Joan Despí. Som un grupet (tots màquines) Per, Albert, Toni, Santi, Núria, Roger, Xavi.

Per arribar fins al riu anem escalfant, és un quilòmetre. Tu ens segueixes i després nosaltres fem les sèries en una recta i tu fas una volta trotant.

Com podeu imaginar el ritme d'escalfar tranquils d'aquesta gent no és el meu. I menys quan portava sense córrer més d'una setmana. Així que per arribar al riu ja anava per sobre del ritme que havia de fer trotant. Sort que la Núria i el Per m'anaven esperant.

La volta m'ha encantat, per camí de terra especial per passejar, córrer o anar en bici, rodejant horts i camps de conreu, passant per sota de les autopistes i les vies del tren. Un petit indret natural en mig de l'scalestric d'asfalt i ferro.

I sí, tenim un riu, el Llobregat, que passa per ben ben aprop de casa nostra. No per res la nostra comarca es diu "Baix Llobregat".

En acabar la meva primera volta, ja no els vaig veure a la recta on teòricament estaven fent les sèries. Vaig tornar a pasar i tampoc els veia. Començava a caure la llum del vespre i no em feia gràcia estar en un lloc solitari i fosc, així que vaig anar corrents cap on havíem deixat el cotxe. Allà me'ls vaig trobar que en buscaven.

I demà a disfrutar corrent de nou per Barcelona. No crec que pugui fer millor marca personal perquè diuen que farà calor i per falta de preparació adient. Però el que segur que passarà és que riurem i gaudirem d'omplir els carrers de la meva estimada ciutat. Un plaer.


dijous, 3 d’abril del 2014

Ole D'Callaos!






Mai he sabut quina opinió tenir en la famosa polèmica entre la pirateria i la producció musical. Per una banda em sembla normal que, si pots aconseguir tota mena de cançons sense moure't ja no de l'ordinador, sinó fins i tot d'un mòbil, la majoria de la gent aprofiti i actuï amb tota llibertat compartint i gaudint de les possibilitats que té una xarxa feta per tots. Per altra banda també entenc que els músics són treballadors i creadors i han de poder viure de la seva feina. Si no venen el seu "producte" no podran dedicar-s'hi.

Ara bé, l'altre dia a la ràdio vaig sentir una iniciativa d'un grup de rock flamenc de Terrassa, D'Callaos, que em sembla genial,  sobretot perquè conjuga amb molta imaginació la lliure baixada de música amb  viure d'ella i promociona el directe.

La proposta és aquesta app Apps&Fans que permet descarregar gratuïtament el seu darrer disc Oir tu voz només des d'una sala de concerts. Conté un localitzador que permet a aquelles sales que s'hi adhereixin que tots els espectadors que estiguin assistint a un espectacle musical i per tant hagin pagat una entrada, es puguin baixar el disc d'aquest grup.

El missatge és molt clar i molt, molt bonic, "us deixem escoltar la nostra música de franc i vosaltres veniu als concerts i canteu, gaudiu i ens aplaudiu. Amb el cost de l'entrada vivim i creem noves cançons.

Un bon tracte, no?


dimarts, 1 d’abril del 2014

Clemente no es vasco


Dissabte passat vam anar a veure la peli que tant  es comenta darrerament i de la qual jo havia sentit tant crítiques ferotges com elogis i comparacions amb "Benvinguts al nord" (cinta francesa molt bona)

Així que vam voler saber de primera mà com era Ocho apellidos vascos.  A mi em va agradar força, vaig trobar l'humor molt blanc i carent de sarcasme. Sense voler fer mal. Una petita aportació a la convivència entre nacions.

La història és una comèdia romàntica amb final feliç, amb dos protagonistes joves, guapos, sense problemes econòmics, sense traumes. Una mica dos extraterrestres l'un de l'altre perque els prejudicis i els tòpics els han fet pensar malament d'allò desconegut. Com és típic primer s'odien, després s'estimen i també s'afegeix el joc de simulacions més habitual de la comèdia d'embolics.

La millor escena i perdoneu-me l'spoiler és la que dóna títol a la película, quan el pare d'ella vol que Rafa, el sevillà, que s'està fent passar per basc, li digui els seus vuit congnoms bascos.

Sou capaços vosaltres de anomenar vuit cognoms seguits? Quina estratègia seguiríeu?

Rafa tira de personatges famosos i diu que els seus cognoms són: Gabilondo, Urdangarin, Arguiñano, Zubizarreta, Otegui, Igartiburu, Erentxun..... i aquí se li acaven les idees, ja no recorda cap més personatge vasc, desesperat mira les parets de la herriko taberna i veu un póster de l'atlètic i deixa anar

Clemente!

El futur sogre sembla satisfet, però en arribar a aquest darrer mira amb desconfiança.......

Clemente no es vasco, ai va la hostia!!!