diumenge, 2 de novembre del 2014

Fiasco de la dona i entrenaments per la Jean Bouin



 La dona va ser la pitjor cursa de la meva vida. No per passar-ho malament o per patir, al contrari, ben còmoda que vaig anar. Ho dic pel resultat. El pitjor resultat de la meva vida. Vaig fer els 8 km (aproximadament) en 59', amb el gran record mundial de un primer kilòmetre en 13 minuts, és a dir, caminant.

Per això m'adreço a tu, Jean, per que m'inspiris i m'ajudis a treure'm l'espineta de la dona. Tu que vas ser tan lluitador i que sempre vas demostrar que cal donar-ho tot a la pista.

Com que ja he començat la temporada d'entrenaments, als quals afegeixo els llargs passeigs amb Gora, crec que aquest any tinc possibilitats de fer una bona cursa.

Serà diumenge 23 de novembre, esperem que la calor ens haurà deixat i ja portaré entre pit i esquena la friolera de 115 km. No pot sortir malament.

Aquesta vegada em vull posar un repte maco. M'agradaria fer-la en menys de 57´, la millor marca oficial en Jean Bouin, tot i que el meu garmin em va donar 56:57.

I a tots els que els agrada córrer us recomano aquesta cursa, és una de les més emocionants, on es poden fer bones marques i que arriben molt bé a la temporada. La novetat d'aquest any és que també hi ha una cursa de 5km per qui vulgui anar una mica més espavilat.



divendres, 17 d’octubre del 2014

Les dones no serveixen per fer cues... i no m'incloeixo



Canvis en el recorregut. Per tant canvis en el repte a assolir. Ara es veu que el recorregut és d'APROXIMADAMENT 7'8 km. No entenc perquè aquesta cursa ha de ser sempre aproximada quan no és gens difícil calcular una distància exacta! Si participessin homes segur, segur que no ho farien.

Així doncs el meu repte per la nova distància és APROXIMADAMENT tres quarts d'hora. A veure si m'aproximo.

He anat a buscar les coses, per sort no al Corte Inglés, però tot i així les dones no serveixen per fer cues. Ni quan van al lavabo ni quan busquen dorsal. I no ho poso en primera persona perquè en aquest sentit em sento totalment home. No soporto la falta d'eficàcia i la tonteria de la gent provant-se la samarreta d'una amiga i de la seva avia per veure si li anirà bé.

M'han obligat a comprar unes malles de la cursa, perquè sinó ja no quedaven dorsals, però he de dir que són prou bones, pràctiques i maques. A més m'en calien.

No sé si faré un gran temps, ara conjuntadeta i ben equipadeta, d'això no tinc dubtes!





diumenge, 5 d’octubre del 2014

Preparant-me per la dona



Un any més torna la cursa de la dona. Aquesta vegada provaré de fer-la en un temps de 37 o 38 minutets, tot i que no tinc referents molt clars per decidir. Durant uns anys van ser només 5km. Els meus temps bons passavem poc dels 28'.  Un any, 2012, la van traslladar a Pça Espanya i la van fer més llarga. La vaig acabar en 35' però no queda clar si eren 6'3km o 6'1km o 6'5km i no tenia pas pels 5km.

Aquest any l'organització diu que és aproximadament 6'5km. L'any passat aquest recorregut em donava 6'7km.

En tot cas, espero portar-la a bon ritme i gaudir-la com sempre rient i aplaudint com hem veieu a la foto. Suposo que de nou anirem totes de rosa, per celebrar l'esport i l'alegria de les dones.


diumenge, 28 de setembre del 2014

Comença la temporada 2014-2015



Avui ha començat per a mi la temporada running amb la tradicional Cursa de la Mercè. Aquest any no l'han adelantat com és habitual sinó que l'han endarrerit i s'ha celebrat després de la diada de la Mercè. Per a mi un gran avantatge per dos motius: menys calor i més temps entrenant des de la tornada de Noruega.

He sortit amb la Mireia, molta gent per començar, no hem corregut lliures fins arribar a Gran Via, però tot i així un bon ritme, sempre és molt millor anar amb llebre que et porti per sota de sis.

Bona tirada, sense entrebancs fins els 5km en 28:09, prou bé. Cap al 6 i escaix li he dit a la Mireia que tirés perquè jo ja tenia marge per poder-la fer en menys d'una hora que era el meu propòsit. I no anava gens malament al 7 ni al 8. Però com sol passar, m'he trobat el Paral·lel al final de la Cursa i he baixat radicalment el ritme. Crec que anava per sobre de 6:30.  Al final, contenta, he arribat a meta en 58:55 que tot i no ser cap meravella, és millor temps que els dos darrers intents.


Un bon punt de partida per la nova temporada.


dissabte, 27 de setembre del 2014

Aforismes



Aquest video és un recull d'aforismes en diverses llengües que hem realitzat a la feina. Gaudiu-lo!

Esguard





Esguard

Em mires amb els ulls plens de preguntes
que em qüestionen, ferotges, el silenci.
No vull que sigui així,
donar i rebre paraules ens caldria.

Tinc por, penso,
tinc por i no m'ho perdones.
Tinc dret a tenir por,
tinc tot el dret.

La por que negociem amb la mirada,
la por que habita, muda, els grans silencis,
dibuixa el teu esguard i m'amenaça.


dimecres, 24 de setembre del 2014

Problemes tècnics (to be continued)



Us estareu preguntant perquè aquest bloc no funciona com és habitual, perquè no l'actualitzo sovint, no parlo de Noruega, de les meves excursions a Espinavell, de curses, de la Gora, la gossa nova, etc..

Hi ha diverses raons: una és que la temporada de córrer acaba de començar, una altra és que la Gora és un petit terratrèmol que no para i no deixa seure una estoneta tranquils. De petita (2 mesos) era prou calmada, però ara ja ha espavilat. Una altra raó és que no tinc més producció poètica que incorporar al bloc, estic en una fase de falta d'inspiració. Llegint i pensant, però no em surt res.

La veritable raó però, és la molèstia que m'ha provocat un problema tècnic a casa amb la compatibilitat del mòdem amb el meu ordinador. En poques paraules que Sant Jobs m'està dient des del cel que el meu ordinador ja no és trending, que se li passa l'arròs. Però jo em resisteixo a acceptar que m'he quedat enrera. El meu ordinador és un portàtil bastant nou que em fa un servei perfecte. El que és limitat, al meu parer, és un mòdem que no se sap conectar amb ordinadors de les versions antigues!

Aquestes paraules les estic escrivint amb l'ordinador del Per, que me´l deixa fins que no aconseguim un aparell nou (tot i que no tant nou).

Seguiremos informando


dijous, 4 de setembre del 2014

De nou temporada, i el primer repte la Mercè


Comencem la setena temporada de running 2014-15 com sempre amb la mítica Cursa de la Mercè que aquest any tindrà lloc una mica més tard del que és habitual, cap a finals de mes. Ja estem inscrits i ja hem començat els entrenaments. Tot i que a l'agost he sortit una mica a córrer, ha estat per oci, per deixar anar el cos, sense cronòmetre i d'una manera més zen, per sentir-ne les sensacions.

Però ja des de l'1 de setembre he començat amb sèries de 500m i aquest dimecres hem sortit amb els tribanderos i he fet els meus bons 8km a ritme.

El meu objectiu per aquesta cursa és 1:00:00h. No us rieu de mi. Ja sé que no sóc ambiciosa i que he baixat de l'hora en moltes ocasions. Però fent anàlisi dels resultats anteriors, la Mercè no és una cursa que em vagi bé. Fa calor, estic molt a l'inci de temporada, he agafat quilos de més (que em temo són més hormonals que no de menjar) hi ha molta gent a la sortida....

Aquest any, tindré una motivació extra per sortir a entrenar, i qui sap si aquest fet tindrà efecte en els resultats. Aquesta motivació serà córrer amb la meva gossa Gora, que per la raça té una necessitat molt gran de motricitat. Com diu el criador, per molt que surtis a córrer amb ella "no te l'acabaràs mai". I a més guanyarà sempre. És molt ràpida i resistent.

 

dijous, 28 d’agost del 2014

Els cinc


Us en recordeu dels Cinc? Julian, Ana, Jorge, Dick y Tim? Doncs actualment la meva família ens hem convertit de noruecs trotadors en "The Famous Five". En Per, l'Erik, el Pol, la Belén i la petita nova adquisició: la Gora. És un epagneul breton de només dos mesos i mig. Va néixer a Almacelles, en una granja d'un criador, instructor i caçador, especialista en aquesta raça. El seu pare té el cap molt elegant i la mare és prima i estilitzada. Així que la princeseta és una meravella. Te un caràcter molt tranquil, per ser un cadell. Li agrada estar sempre amb algú, és mimosa i carinyosa. No ens destroça gens la casa ni tampoc s'escapa. Lo seu és ficar-se sota els llits junt a la gent.

Li encanta jugar a l'herba, corre molt i té el costum de seguir la gent quan corre. Tenim intenció de convertir-la en una Kvam molt viatgera com els altres quatre i vindrà amb nosaltres a Noruega tots els estius encara que li toqui viajar en avió.

A més ens encanta que la Gora corri perquè serà la nostra fidel companya d'entrenaments i un estímul preciós per sortir fins i tot les tardes més fredes de l'hivern.

Benvinguda a casa nostra Gora, ara la família és de cinc.


dimecres, 16 de juliol del 2014

El meu amic, el mar




Entrar al Caixa Forum a veure l'exposició Sorolla, el color del mar, és entrar de puntetes a la infància, a aquells estius tan plens de blau, de calor i de rialles, a un món vist amb la nostàlgia de qui mira de terra endins. He llegit que Joaquín Sorolla va passar la major part de la seva vida a Madrid i que va recordar i anyorar sempre la costa.

L'exposició mostra fotos de l'autor pintant a l'aire lliure. No feia mai interiors, sempre sortia a pintar, per això mentre miro em van venint les flaires de les algues, i estic sentint els crits de la gent i el soroll tranquil de les onades.

El mar, el mar sempre un amic, com a la cançó de'n Lluís Llach



Podreu veure Biarritz amb la gent abocada a la barana mirant el mar; les dolces Illes Balears càlides a totes les hores del dia; i per descomptat el Llevant més seu, més mediterrani. També hi ha algun quadre del Cantàbric, d'Asturies crec.

I per fi, el mar et porta de nord a sud i de est a oest. Algunes pintures sorollanes m'han recordat un pinto ben allunyat, però que treballava el color d'una manera semblant i que va ser contemporani: Edvard Munch

Aquí a l'esquerra Munch i a la dreta Sorolla, dos amics del mar, tant lluny i tan a prop.