Cursa dels Nassos, anar amb la llebre...

Aquest darrer dia de desembre del 2016 com ja és costum, he corregut la cursa dels Nassos a Barcelona.

Aquesta edició anava amb la Mireia, la meva veïna, que ara és llebre dels Corredors.cat. Realment aquesta organització té un ventall de llebres impressionant, per a totes les velocitats: des de 28' a 70'. Tal i com es pregunta algun corredor del fòrum dels puncatistes "Qui és la llebre de 28'? Mo Farah?".

Però pel que fa al cas, la llebre dels 60' era precisament la Mireia i jo em vaig proposar seguir-la. El meu plantejament era del tot erroni, gens meditat, i sort que no el vaig poder seguir. Volia anar a 6 minuts durant 8 km, i com suposava que no em cansaria, tirar fort els dos últims i fer 58'. Es nota que les matemàtiques no són el meu fort, perquè si hagués fet això, hauria arribat a 59:30.

Vam començar fets una gran pinya entorn a la Mireia. Jo no veia manera d'avançar i el grup tancat i dens anava fins i tot més ràpid que jo. Quan vaig veure que no em mantenia al ritme del grup, vaig adelantar-los i allà davant hi havia un espai bastant més buit.

Així que vaig córrer tots 10 km per davant de la llebre i tot i així vaig fer 58:24, el temps que pensava recuperar en dos quilòmetres.

Contenta amb el temps i amb les sensacions, i ja preparada i inscrita per la propera, una de les que em van més bé: la cursa de Sant Antoni.

Salut i quilòmetres!!

Marató de València, per a mi cursa de 10km

Ho hem passat genial a València, un cap de setmana rodó on una mica he estat espectadora i una mica protagonista.

Espectadora perquè l'esdeveniment important era la marató i el Per hi participava. També la corria un amic nostre noruec, Ståle. I participant perquè Hege, la dona d'Ståle i jo corriem la cursa de 10 km.

He de dir que feia molt de temps que no corria sense lesions o sense haver pogut entrenar. Fins a l'estiu he passat una llarga temporada sempre amb problemes, gairebé des del 2013. Però aquesta tardor res m'ha impedit entrenar i preparar-me bé.

La cursa de 10 km de València és molt generosa amb els corredors, perquè et fa sentir una mica maratonià. La sortida és al mateix temps uns i altres, corrent per dos ponts paral·lels de la Ciutat de les Ciències i les Arts. Passes per la part vella, i el millor de tot és al final, quan ja penses que has acabat i de sobte el recorregut fa un gir i et trobes a un tartan instal·lat sobre l'aigua d'un dels estanys, amb grades i públic que crida i t'anima i fas els 100 metres més motivants i inoblidables de la teva vida.

Vaig fer 57:38, una marca més que satisfactòria donat que ja no tinc una edat adient per millors marques personals i que el circuit m'era totalment desconegut. Sobretot vaig disfrutar molt, ho vaig passar molt bé amb el Per i els meus amics i vaig aprofitar per conèixer València i fer una paella de les de debó.

Vuitena temporada de runner

Ui, ui ui.. no sé per on començar. Se m'embolica tot al cap. Per una banda veig que al bloc no hi ha tanta informació ni tants comentaris com la temporada passada. Per altra que no he fet tantes curses com solia fer i el que més basarda em fa és que els resultats de les meves marques són clarament pitjors no ja que el gloriós 2011, fins i tot que els primers anys de córrer.

Bé, començaré com sempre fent la graella de resutats.

Curses de més de 10 km (mitjes i similars)

Data	Ciutat	Cursa	Temps 5km	Temps 10km	Temps final	Ritme m/Km
11/15	Donosti	Behobia	32:38	01:09:14	02:23:07 (20 km)	7´09
02/16	Barcelona	Mitja marató	29:13	59:37	02:11:50 (21'097km)	6'15
02/16	Badalona	Maratest	33:29	01:06:57	01:38:05 (15 km)	6:32

Curses 10km

Data	Ciutat	Cursa	5km	10km	m/Km
09/15	Barcelona	Mercè	33:22	01:09:48	6,59
12/15	Bellaterra	Nassos		01:02:52	6´17
01/16	Barcelona	Sant Antoni	30:03	01:00:14	6,02

Curses de 5km

Data	Ciutat	Cursa	5km	m/Km
10/15	Barcelona	Jean Bouin	27:55	5'35
02/16	Granollers	Quart de mitja	26:20	5'19

En aquesta vuitena temporada no tinc destacat en vermell ni un temps. No he fet cap marca. Però sí que he assolit un repte per a mi molt difícil: sóc finisher a Behobia i en condicions metereològiques excepcionals. 28 graus al novembre a Euskadi. He corregut menys curses que els altres anys, només vuit en total, però tres més llargues de 10km. Ara sé que la distància no em fa por, tinc resistència i cap per anar tirant. A cap de les curses he abandonat.

Tanmateix la davallada en velocitat que ja es va produïr l'any passat després de la mitja de Barcelona, ha continuat i s'ha consolidat. Els meus records personals no es mouran previsiblement. He arribat al final d'un camí i estic fent la mitja volta.

De nou la novena temporada serà un any de provar curses noves i de no repetir-ne tantes. Vull córrer a València on ja he quedat amb uns amics que faran la marató i jo simplement un 10km. També per fin em decideixo a provar la mitja de Granollers, a veure si és tan meravellosa com sembla als que els veiem arribar a meta, i la que em fa més il·lusió és la de la Via verda del tren de Girona. Jo faré mitja marató  i el Per 30km. Depén d'on comences pots fer distàncies diferents.

Em poso com a repte tornar a perdre l'hora de vista en les curses de 10km. Intentar fer un bon temps en les mitges (no passar-me de 02:15:00) i sobre tot, sobre tot gaudir de l'entrenament i del dia de la cursa i no patir gens.

Aquest darrer propòsit s'acomplirà si les lesions em deixen tranquil·la. El neuroma, el turmell de la caiguda, la condromalàcia porten corrent amb mi des del llunyà 2013. I no sé quant de temps m'acompanyaran, potser per sempre. Només la fascitis plantar va desaparèixer per no tornar, espero.

Febrer, tres d'una tacada!

Aquest mes de febrer serà històric en la meva experiència com a runner. De cop i volta em vaig assabentar que m'havia inscrit en tres curses que tenien lloc tres diumenges seguits. La primera, el quart de mitja de Granollers, ja acostuma a caure més o menys uns dies abans de la mitja de Barcelona, però altres anys havien estat quinze els dies que les separaven. En aquest cas sí que n'era conscient però com jo corro només 5km, em va semblar possible.

La Maratest, no l'havia correguda mai i aquest any em feia il·lusió provar una cursa de 15km, distància a la qual m'estrenava. Com que no corro la marató, però sé que es córre al mes de març, em vaig imaginar que seria un mes mes tard.

Les tres cites van caure doncs els dies 7, 13 i 21 del mes de febrer.

Quart de mitja de Granollers
Vaig sortir amb ganes, feia un bon dia i em sentia molt en forma. Els cinc quilòmetres me'ls vaig plantejar com tres milles. Vull dir que vaig córrer primer 1,6 km tal com havia estat entrenant a la cinta, després un altre cop i un altre i ja només em quedava la recta final. El meu temps va ser de 26:20 que no és la meva millor marca, però si apropa molt (la meva és 26:16)

La Mitja de Barcelona
Els entrenaments prèvis ja m'havien indicat que no podia anar a superar el meu pròpi rècord (02:08:40), així que me la vaig plantejar com tres curses de 6km i una tiradeta final de 3. Els primers 6 els vaig fer a menys de 6 minuts/km, els segons a menys de 6:30, els tercers a menys de 7 i vaig deixar a l'atzar els tres últims. Amb aquesta estratègia volia fer dues hores i quart.

Tot va anar de meravella, vaig arribar molt forta als tres darrers quilòmetres, molt menys cansada que l'any passat i vaig reduir en quatre minuts el temps que m'havia proposat. El meu crono es va aturar a 02:11:50, una marca potser no molt brillant, però millor de la que m'esperava. He de dir que a principi de temporada m'havia posat com a repte fer-la en dues hores sis minuts, però això ja veig que és més aviat un somni.

Maratest
I per fi, avui he sortit a disfrutar i descansar, veient com és una cursa quan el temps no importa. Per una banda no tenia cap marca de 15km per tant qualsevol temps era marca. Per l'altra, no tenia cap intenció de cansar-me ni forçar-me donat que després de Barcelona havia fet la meva merescuda setmana de descans. He acabat en 01:38:05, contenta per aquesta altra manera de córrer, més contemplativa. M'he permès el luxe de caminar als avituallaments per poder beure i menjar tranquil·lament. I m'ha donat temps de veure entrar a Per que avui feia els 30km.


Crec que pràcticament la temporada s'ha acabat. Potser faré alguna més com la nocturna d'Hospitalet (que et conviden a una fideuà) o la de la Diagonal, però per ara no estic inscrita, si ho faig serà a ultima hora. Ja he corregut 8 curses aquesta temporada, incloent-hi la Behovia i la Mija de Barcelona.

Gairebé puc dir que ha finalitzat el meu vuité any com a runner.

Eskerrik asko!

Per fi he complert un dels meus somnis. Aquella cursa mítica de la qual primer havia sentit parlar, després havia vist com a públic i després havia somniant participar, però mai m'atrevia a inscriure'm. Era una d'aquelles curses que estaven per sobre del meu nivell.

Això ve de lluny. L'any passat veient el Per i els amics de Tribanda arribant a meta, unes ganes bojes de provar-ho em van omplir i vaig decidir-me a intentar-ho.

Tot va ser decidir-ho i començar els entrebancs i les lesions. Del ja llunyà neuroma de Morton, vaig passar a uns talls al tormell a nivell de tendó, una fascitis plantar i per arrodonir-ho una condromalacia rotuliana.

A més un dubte constant sobre si era assenyat o no entrenar, m'ha portar a interrompre constantment les tirades llargues i els entrenaments de qualitat. El desánim s'ha apoderat de mi durant molts mesos tot i que dintre meu alguna cosa em deia que no em feia mal córrer.

Per a què anàvem a Donostia si el Per no estava inscrit i jo no podia córrer? Doncs, ben fàcil: per menjar bé, per veure la Contxa, per fer turisme i pels bascos.

Al final la immensa força de la gent, la alegria generalitzada de festa i de gaudi, el dia assolejat i el recolzament dels amics i del Per em van empènyer i vaig decidir sortir de la línia d'inici a la famosa illa de Los faisanes on es va signar el tractat dels Pirineus entre França i Espanya deixant-nos la preciosa Vall d'Aran a nosaltres tot i que és vessant nord.

En 20 km no vaig parar ni un moment de sentir el meu nom cridat a veu alta: aupa Belén, aurrerà, aupa nescar, vamos, esas behobianas. Irun va ser una festa de crits i ànim impresionant. L'autopista de pujada tremenda ens tiraven amunt els claxons dels cotxes pitant. "Venga que desde el repecho ya se ve Errente".

A més ens cridaven constantment "Visca Catalunya", aupa catalana, força, i aplaudien tota l'estona sense parar. Em vaig fer un fart de cridar jo també eskerrik asko i gora Euskadi en resposta. Altra gent sortia a donar-nos aigua i aliments: troços de platan i altres fruites i fins i tot ens regaven amb les mangueres dels seus jardins.

Una altra població espectacular va ser Errrenteria on la carretera passa pel centre del poble al costat del tren. Allà també la població estava implicada amb la cursa. I bé que ens va caldre, perquè feia una calor desesperant i la cursa és molt accidentada amb un parell de pujades que semblen no acabar-se mai.

L'arribada a Donostia passant pel Kursaal i entrant al Boulevar és inefable. No tinc paraules. Només pensava que ho estava aconseguint, que arribava, que la Behobia ja era meva!!!

Vaig fer un discret temps de 02.23.13, molt millorable en el futur en una altra edició més típica amb el fred i la pluja del país de tots els colors del verd.

Comencem a mig motor

Cursa de la Mercè 2015, com sempre la primera cursa de la temporada. Una temporada, la d'enguany, que arriba plena de incerteses. No he corregut ni un metre entre l'abril i el juliol del 2015. A l'agost vaig començar una miqueta i sembla que la fascitis ja està molt millor, al setembre el meu plà d'entrenaments havia de d'engegar-lo amb urgència, ja que aquest any la meva primera gran cursa arriba molt aviat, el 8 de novembre.

Però ara -ai las!- una nova lesió vol posar-me a prova: el genoll em fa mal. Com que encara estava anant a la fisioterapeuta pel peu, li comento que em fa mal el genoll i ella em respon que la lesió del tormell i de la fascia és la que està causant el dolor al genoll. Que encara que no em faci mal, encara estic tocada del peu.

Torno a interrompre els entrenaments, però ja estava apuntada a la Mercè i és la cursa de la meva ciutat, una cursa que corria fins i tot quan no corria, quan era jove. Aquest any el tret de sortida el dispara la nova alcaldesa, Ada Colau. Hi ha emoció a la sortida, fa un dia molt bo, tot i que calorós y tinc ganes de córrer, com sigui, sense aconseguir cap marca, sense forçar, però tinc la sang bullint de competició i de tant temps sense fer-ho. A més la meva Barcelona del cor, sense cotxes, feliç, rient, tan canviada, tan enjovenida, amb tantes ganes de viure.

El meu Garmin no vol agafar el satèl·lit, o potser me l'agafa i jo no ho entenc, surto i no sé ni el temps que faig, ni si vaig molt lenta o no, no passa res, no importa. Em trobo bé, això és el que realment dóna sentit a la meva decisió.

Paro per beure aigua a l'avituallament i penso en caminar una estona. No,  m'esperaré millor al Paral·lel que fa pujada i pot fer-me mal el genoll, segueixo corrent. En poc temps ja sóc al Paral·lel però fa tan poca pujada que el genoll ni ho nota, segueixo i acabo corrent.


En total 01:09:48 a un ritme per sota dels 7 m/km.

En acabat ens han posat les fonts amb música i tot i que no hi havia colors, la natura ja s'ha encarregat de fer un arc de sant martí immens que recorria tota l'aigua.

La propera cursa és una de 8 km a Sant Cugat a l'octubre. És nova i no sé com anirà. Crec que es tracta de trobar-se els que aniran a Nova York al novembre, com que el Per hi va, ens apuntarem.

Setena temporada de running

Un any més començo per mostrar la taula de les 10 curses d'aquesta temporada. Són com sempre dues mitges maratons, dues de menys de 10km i sis de 10km.

Mitges maratons

Data	Ciutat	Cursa	Temps 5km	Temps 10km	Temps 21'097km	Ritme m/Km
15/02/15	Barcelona	Mitja marató	29:28	01:03:00	2:08:40	6'06
26/04/15	Madrid	Rock and roll	33:12	01:13:24	2: 21:48	6'39

Curses 10km

Data	Ciutat	Cursa	5km	10km	m/Km
09/14	Barcelona	Mercè	28:09	58:55	5,53
11/14	Barcelona	Jean Bouin	27:27	58:06	5'48
12/14	Barcelona	Nassos	33:36	1:07:24	6´39
01/15	Barcelona	Sant Antoni	28:19	56:25	5'49
03/15	La Haya	Carrera	31:25	1:00:52	6'15
03/15	Badalona	BDN running	27:46	57:21	5'46

Curses de 5km

Data	Ciutat	Cursa	5km	m/Km
02/15	Granollers	Quart de mitja	26:16	5'15

Altres

Data	Ciutat	Cursa	8km	m/Km
10/14	Barcelona	Cursa de la dona	59:10	7'35

Aquest any no m'havia posat reptes de tot l'any i he anat fent segons em trobava de forma i preparació. La època daurada ha estat entre gener i març amb els bons temps de Sant Antoni, Granollers, Mitja Bcn i Badalona. Abans i després es veu una baixada clara. He caigut un cop per córrer amb la gosseta i m'he fet mal engegant la moto un altre cop. Ja cap a finals de temporada m'ha començat una fascitis plantar.

Per la mitja de Bcn, em sentia molt bé, m'havia proposat fer-la exactament a ritme de 6 minuts i per tant en 02:06:00. I no ho vaig aconseguir per dos petits minutets. Tot i així estic molt contenta del resultat. A 5km tb he fet la meva millor marca 26:16 a 5'15 minuts la qual cosa és molt ràpid per a mi. Molt contenta també.

I a 10km s'allunya cada cop més la marca de 55:43 de Sant Antoni 2011, però què hi farem. Conformar-nos.  Actualment fer un 56 com he fet aquest any és més que acceptable.

I de cara a la vuitena temporada, les coses canvien força. En primer lloc entra una de molt potent: la Behobia (socors!!) Per descomptat no penso posar-me temps, ser-ne finisher ja serà suficient. Degut a la data d'aquesta cursa de 20 km amb ports de pujada i baixada, la temporada canvia totalment: començaran els entrenaments al juliol i els acabaré al febrer amb una cursa d'una distància diferent a Badalona (15 km) . A setmana Santa tenim previst de fer les darreres etapes del Camí de Santiago en bici, així que des de febrer fins març-abril a pedalejar.

Pluja i lluita, Madrid sense rock and roll

Per fi ha arribat la darrera mitja marató de la temporada. He de dir que els elements els he tingut en contra, que ha estat una bona lluita i que estic molt i molt contenta d'haver-la acabat.

Prèviament l'entrenament programat va començar a fallar després de completar la mitja de Barcelona. A aquella mítica cursa ho vaig donar tot i quan dic tot vol dir que em van baixar les defenses i vaig quedar  totalment desfeta. Com a resultat vaig agafar un refredat amb mocs, tos i congestió que em va mantenir sense córrer unes dues setmanes (ara ja no se'm cura un refredat en tres dies, és l'edat). Quan vaig reprendre, em va caure a sobre la Setmana Santa i vam a anar a Noruega a esquiar. De tornada a casa vam començar a anar a Espinavell, lloc on hem entrenat en pujada i alçada, però sense tirades llargues.

Per primera vegada a la meva vida, doncs, he corregut sense prou entrenament previ. A més continuo arrossegant les meves lesions: el neuroma de morton, la fascitis plantar i els talls al turmell de quan em va caure la moto.

Aquest matí plovia, però com que tenim més moral que el alcoyano, i ja que hi erem, doncs som-hi, cap a la sortida. No sé si coneixeu Madrid, la cursa començava a Pl Cibeles i pujava més enllà de Pl Castilla per la Castellana, els primers 7 km en pujada continuada. Després baixar, però sense poder recuperar gaire perquè l'asfalt relliscava força i notava la baixada al peu adolorit. Dintre de tot he resistit força bé, les altres coses anaven de meravella: respiració, batecs del cor, genolls, ingesta de barretes i begudes sense problemes etc...

Però al quilòmetre 16 arribaves al mateix Parque del Retiro que és la meta de la cursa. Tanmateix faltaven uns quans quilòmetres. Comencem a rodejar tot el parc, amb pujades i baixades de mig quilòmetre, però no dins, sinó pels carrers de fora. I aquí és on se m'ha fet mooooolt llarga la cursa, la pluja caient cada vegada més forta i un parc que semblava molt gran per rodejar.

Per fi he de dir que l'entrada al parc i fins la meta ha estat espectacular de aplaudiments i ànims del públic, i que he arribat molt contenta d'haver estat capaç d'acabar-la. He fet un temps de 02:21:48, que és més lent que BCN, però en aquestes condicions, ja me'l quedo.

Una cosa que m'ha decebut però, ha estat el rock and roll. Nomès hi havia unes tres o quatre bandes i no tocaven música gaire motivadora. Jo m'havia imaginat més marxa.


I així acaba la meva temporada, la setena, pròximament hi haurà resum. La propera serà molt diferent, començant molt abans i acabant al febrer per tenir temps de preparar una altra aventura, aquesta vegada en bici: anar a Santiago des de León.

La Haia i Badalona

La vida corre (i mai millor dit) més que la meva escriptura i en aquests dies que no he dit res, ja he fet dues curses més. Una ha estat cursa-turisme per terres holandeses i l'altra a Badalona, intentant baixar marca de l'any passat.

A la Haia vam anar més a passar un cap de setmana que no pas a córrer. Però hi vam incloure una cursa de 10km. Era per equips de la feina del Per i era d'aquelles que dius, "l'important és participar". Perquè els dies previs, divendres i dissabte vam menjar molt i bé, vam provar cerveses, menjar indonesi i el bo i abundant esmorzar de l'hotel. També vam anar a veure museus i esglesies, vam seure a terrasses amb calefacció i manteta, vam passejar i vam comprar. El resultat s'aconseguia amb la mitja dels temps dels tres millors. Vam quedar els 188 de 269 equips i no cal dir que el meu temps no va fer mitja. Vaig fer 01:00:47.

Algunes disculpes podrien ser: els holandesos són grans, molt grans i difícils d'avançar. Molts anaven amb auriculars i no et sentien. Hi havia massa gent al començament i els carrils habilitats eren estrets, els carrers de la Haia estan empedrats i no asfaltats i costa més córrer, feia molta calor a aquella hora tardana, vam sortir a les 12:20!

A Badalona ha estat una cosa molt diferent. Primer de tot dir que si la Haia és una ciutat maquíssima, Badalona no és tan lletja com a la cançó del Serrat dona a entendre. És una cursa maca, la vaig fer ja l'any passat i em va sorprendre el recurregut. Primer corres pel port i la platja, després per un parc, ca l'Arnús, travessant una avinguda de plataners esplèndida, tornes al passeig marítim i t'enfiles per la Badalona-poble, els carrerons i les botigues. I et pots imaginar perfectament com devia ser aquest poblet del Maresme quan només era aixó: unes casetes, un parc i la platja amb barques varades.

Aquesta vegada he tingut el generós ajut d'en Per. I dic generós perquè la setmana passada va fer la marató i no estava en periode de curses, però per acompanyar-me s'ha apuntat. M'ha animat molt, m'ha fet córrer amb totes les meves forces i ha tret el millor de mi.

Hem passat la meta als 57:21, que no és la meva millor marca, però sí millor que l'any passat i un bon temps per a mi.

Ara em queda un repte per després de Setmana Santa, un repte especial i divertit. Vaig cap a Madrid i correré juntament amb la meva germana, (ella 10km) el medio maratón de Rock and Roll. Entretant esquiar a Noruega i entrenar una mica més. Allá voy Madrid, tiembla Madrid!!!!

Recompensa a la disciplina, esforç i sacrifici

Per fi va arribar i va passar el dia de la mitja marató. No us podeu imaginar com s'arriba a aquest dia. O al menys com hi arribo jo. He treballat dur, molt dur, des del setembre fins al febrer amb una disciplina molt organitzada i pautada. Solc començar omplint uns fulls de calendari dibuixats per mi mateixa a llàpis amb totes i cada una de les carreres i rutines de gimnàs que comporta l'entrenament. Chi me lo fa far'? Ningú. La regularitat és la meva aliada. No tinc facilitat física per córrer, però aquesta voluntat em manté viva tota la tardor i l'hivern.

Cada dilluns a Can Mèlich, rutina avorrida per les màquines que m'han de salvar de les lesions: reforçar braços, cames, abdominals i estirar. Dimecres sortida a ritme mitjà uns 8km, els divendres sèries amb els runners. Ells les fan de 1 km però per a mi és massa, jo faig 500m. El cap de setmana ve la part que més m'agrada: la tirada llarga que es va allargant cada setmana: 11, 13, 15, 16, 17, 18... Només faig 18 una vegada abans dels 21.

Tot i l'esforç que hi poso, cada any que passa em costa més superar-me, vaig a contracorrent amb l'edat i els quilos s'acumulen per molt que cremi calories. Ni sóc sedentària ni menjo malament, però això li és igual a la bàscula. I sóc conscient que hi ha un punt de tornada. Al final no podré millorar, fins i tot no podré mantenir la marca, començaré la davallada. I sé que la mitja volta és a tocar.

Els dies abans estic molt nerviosa, penso en tot el que faig i com preparar-me. Aquest any encara més perquè tenia uns amics de Noruega a casa que també corrien, i proves de nivell per començar cursos l'endemà i un principi d'encostipat que m'amenaçava.

Em vaig posar al meu calaix d'horeta amb la Hege. Ella estava també molt emocionada perquè mai havia corregut aquesta distància. Vint minuts esperant a que les estrelles i els ràpids i els mitjans sortissin i nosaltres, els lents, drets i tremolosos vivint el present a tope.

Vaig fer una bona cursa, tota l'estona controlada, amb el meu nou sistema de començar amb ritme i deixar els quilòmetres lents pel final. Però quasibé no hi van haver quilòmetres lents. Els vaig fer quasi tots a menys de sis minuts. I orgullosa, concentrada i decidida tal com em veieu a la foto, vaig creuar la meta en 

02:08:40

dos minuts per sobre del meu objectiu, però tot i així, millor marca personal i mitja marató molt aconseguida. 

L'any que ve a Barcelona vull fer 02:06:00, i aquest any a Madrid apropar-me el més possible a la meva actual marca.

En ratxa

Hem començat molt bé l'any 2015. Moltes prespectives de curses i d'emocions corredores. La primera, Sant Antoni ja em va anar molt bé considerant que em vaig apropar a la meva millor marca personal del 2011, quatre anys més vella. Però ara he fet el Quart de Mitja que són 5km.

Avui feia un dia molt fred a Granollers. Ja és un clàssic. Feia vent. M'he posat a esperar el tret de sortida i he parlat amb una noia que duia un barret molt coquetó i que semblava molt còmode. Ella m'ha racomenat comprar-lo. M'ha explicat que era la tercera vegada que corria (mai a Granollers) i que volia seguir-me. M'he sentit molt experimentada, explicant-li com era el recorregut.

Així que he sortit sabent que els dos primers quilòmetres eren de pujada i per fer un bon temps els havia de fer apretant a tope. Després ja la baixada m'aniria portant. I Síii la cursa m'ha anat rodada, incrementant la velocitat a cada quilòmetre, com diuen els llibres.

En un moment donat se m'ha descordat la sabatilla i he pensat: "no passa res, no cauré". Era el quilòmetre 19 de la mitja, es a dir el 3 del quart. Però m'he dit que no valia la pena arriscar a ensopegar i no poder fer la mitja i al final he parat i me l'he cordada.

Tot i així he fet la meva millor marca personal 26:16 que és un ritme de 5:15m/km!

Molt contenta i preparada ja per la gran recta final de la mitja de Barcelona, la cursa més important per a mi de tota la temporada. Vaig a provar de fer-la en 02:06:00 però crec que és molt difícil. Si em quedo entre això i les 02:10: 34 que vaig l'any passat, ja estaria molt contenta, i sempre que no baixi del quart de tres ja em conformo.

Cursa Sant Antoni

Així començava la cursa en bona companyia:

I així acabava amb força, alegria i energia:

No he tingut temps de fer una entrada prèvia per dir quin era el meu repte, però havia pensat escriure que estava bé de forma, que havia tornat a les sèries, que no em molestava gens el turmell i que per tant tenia un llistó alt per aquesta cursa. Que volia millorar Mercè i Jean Bouin. Que volia fer un 57. El que no pensava escriure, el meu repte ocult, era que em trobava tant bé que potser faria un sub 57. Una de les coses que em van molt bé és fer la cursa o part d'ella com entrenament.

I aquí és on entra la Mar..

Li vaig proposar fer la segona volta uns dies abans i ens vam decidir a provar-ho. Vaig poder recordar les voltes i els punts on van caient els quilòmetres.

I avui hem començat amb aquesta bona abraçada, jo encara amb el ponxo de London perquè feia fred, sí fred i sol, el dia perfecte per córrer. El fotògraf i animador incansable ha estat l'Speedy Txabi. Gràcies   tio, és emocionant que algú que et conegui t'animi i cridi d'aquella manera!

La meva marca ha estat de 56:25. Cursa regular, la segona part més ràpida que la primera, sense entrebancs, sense parar a l'avituallament, i com veieu a la foto, per una vegada, aixecant bé els peus i mirant endevant, la meta que ja estava al caure.

I la Mar m'ha sorprés moltíssim corrent la seva segona cursa de 10km ja per sota de l'hora. És increïble la facilitat que té per córrer. També cal dir que s'ho curra tant a nivell físic com mental.

Per tant les dues molt contentes i disposades a seguir apuntant-nos a curses durant l'any. Jo la propera la tinc a tocar amb la punta dels dits: el Quart de mitja de Granollers. Ho donaré tot per fer uns 5km de rècord.

Al darrere com al davant hi ha la mateixa alegria

Aquest any i contra tot pronòstic he pogut córrer la Cursa dels Nassos. Vaig renunciar a la de la UAB perquè sóc prudent i tinc por de lesionar-me o fer-me mal. Estava ferida després de la caiguda i no volia caure.

A la vida sempre s'han de fer les coses de diferents maneres. Així que aquesta vegada em vaig capficar que lenta o ràpida no importa, el que importa és no quedar-se veient com tots els altres passen.

Estava prou segura que el meu experiment de valentia tindria poc recorregut. I què? Si no arribo a tres quilòmetres, em paro, trec la T-10 i agafo el metro i torno a meta. Així que per variar, la covarda de la Belén va ser valenta i es va tirar a la piscina.

Em vaig posar amb la meva amiga Mar al darrera de tot. Amb nosaltres corria aquest grup de heavy-metal en play-back i tots els amos de gossos. No podiem anar més ben acompanyades. I cada quilòmetre que passava em deia, va, un més, un més i paro, un i camino, un més i agafo el metro.... I de un en un he arribat a meta, emocionada i molt contenta.

I he de dir que per haver arribat quasi la última, no he perdut ni un àtom de l'alegria de fer els 10 km: al darrere de la cursa, com al davant, hi ha la mateixa alegria!!