Ja comença a fer un piló d'anys que visc a Sant Just i mai li havia dedicat cap poesia. Així que m'he decidit a escriure'n una
Sant Just
Sant Just,
el meu Sant Just,
una nova petita pàtria
al meu destí
on les tardes llisquen dolces
pels carrers empinats
i l'aire s'omple d'eucaliptus
a les corbes.
Els petits racons que amaguen
recers pels meus peus curiosos
Sant Just que pujes i baixes
dels sols que amaguen els turons
de la Miranda
als volts de la carretera
esgarrapada pel tramvia.
El teu secret m'agrada
tal com me l'expliques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada