Strauss et porta a l'abisme amb la Salomé que, com a dona poderosa del romanticisme més profund, demana sense pietat amb una fermesa descomunal "Ich wünsche den Kopf von Jokanaan", "Desitjo el cap de Joan Baptista", perquè el vol besar, perque l'amor és tan potent que busca el seu poder més enllà de la mort i perquè la venjança de totes les coses que no van passar entra en el cor de la noia -de 15 anys!- tractada incestuosament pel seu padrastre-tiet, admirada i desitjada per tots .... i un sol home lliure li va negar el bes sensual i la va captivar. El profeta, el captiu, és aquest home lliure, ella, la poderosa ballarina dels set vels, és la presonera.
Qué gran la Biblia!
Qué immens Oscar Wilde!
Que incommesurable Richard Strauss!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada