A la pica

Per segona vegada ens em mirat als ulls,

reflectides les dues al bell estany d'Estats

i, encara més, m'he capbuçat al llac,

per deixar-te el regust i amarar-me de l'aigua.

Dues princeses envoltades de verd,

regalades de perles gelades.

Jo he anat a tu, tu has vingut a mi.

Hem caminat en direccions contràries.

Qui ha fet del camí la part dura?

Qui ha sobtat amb el sonriure a l'altra?

Tu has estat més forta i més madura,

no has parat fins retrobar-me!

Fins al cim he comptat amb la força

de la pedra i del sol que em besava:

vorejant el torrent, esquerdant la neu

amb els pals i els grampons, alliberada.

Com podrè ara seure a Barcelona

amb l'asfalt, el soroll i les mancances?

Només pensant que la sàvia dels arbres

m'ha infectat del verí que et reclama!