Ahir vam tenir sopar noruec a casa, d'aquells que es menja molt greixós i molta patata i col rabi (un tubèrcul entre un nap i un boniato), i sobre tot que es beu cervesa a litres i akevit (aiguardent). Tots els nostres amics són catalans -de naixement o de cor- però es van comportar com veritables víkings i van cantar la cançoneta de borratxos que ja és un classic en aquesta festa.
Així que aquest mati, i veient-li els "nassos" a la propera cursa, molt disciplinadament, el Per i jo hem sortit a gaudir d'aquesta entrada d'hivern espectacular, freda i solejada fent una sortideta moderada.
Moderada en quant a la duració i perquè hem anat tranquils, trotadors i fins i tot caminant un tros. Perquè el recorregut era bastant exigent: sortint de plaça Mireia fins just abans del mirador dels xipresos passant pel pont i pujant cap a Sant Pere Màrtir, (aquí la part dura) tot pujada i baixant per l'altra banda.
Aviat anem a passar uns dies a Ventalló i ens hem proposat sortir una miqueta cada dia.
3 comentaris:
Apunta'm per la propera "vikingada" !!!
T'apuntem però no vinguis en moto!
Per cert que vam haver de disculpar-nos als veïns pel soroll de la cançoneta!
Què macos parelleta d'enamorats! No sé si és la vikingada o l'amor que té més a veure amb el goig que mostreu!
Un petó a tots dos.
Mar
Publica un comentari a l'entrada