L'orquestra va tocar com poques vegades he sentit al Liceu. No perquè normalment toquin malament, qué va, però ahir, ahir, es van lluïr. Aquest director, Sebastian Weigle, és el millor que jo he sentit en ma vida. I porto abonada al Liceu moltíssims anys!
Els cantants molt bé, no sols els protagonistes, cadascú d'ells. Molt bons actors, però donant importància a la música, sense oblidar que allò és ópera, no només teatre. Potència de veu tota la representació, sense guardar-se forces al principi, sense arribar justos al final.
Per una vegada -preciosa excepció- la posta en escena i el vestuari també estaven molt bé. No agafant protagonisme, però tampoc soso o carrincló. Els vestits medievals (oh, quina novetat! no anaven de nazis ni de charleston), i les tres escenes: el vaixell, un camí al voltant del castell i un penyasegat a la Bretanya.
I jo, no sé com dir-ho, soc filla del romanticisme, de l'exaltació de l'esperit, trencant les normes del bel canto...- a mí que em donguin Wagners i Puccinis, Verdis i Strausses, és el que em corprèn!
Aquí teniu un video de la mort d'Isolda que conclou l'opera. No és del muntatge que jo he vist perquè té drets de l'autor per no poder copiar-ho. És una altra versió, de la Scala de Milà del 2007 amb la Waltraud Meier, molt bona per cert.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu Belen tot i que les crítiques titllàven sobretot a la protagonista, Deborah Voigt d'una mica freda interpetivament parlant. Em va semblar genial l'interpetació el baríton Bo Skovhus i el personatge de Brangâne, Mihaela Shcuster espectacular amb una veu coberta i brillant alhora inclús sovint quedava més lluïda que l'Isolda Voigt.
És cert, tots genials i per a mi gens freda la Voigt!
Ara també estic d'acord que la Shcuster destacava, brillava.
A veure quan et veig a tu! Gràcies Peius.
Publica un comentari a l'entrada