Avui, passejant per Collserola, ja s'hi veien els primers caçadors d'esparrecs. És la primavera, els fruiters ja estan florits i tot i que fa encara fred, la natura ja desperta. En el meu cas simbolitza la fi d'uns mesos que val més oblidar i la reinaixença cap a una altre periode millor. Ja tot el que ha passat és passat i tot el que vindrà m'espera i és jove i tendre com aquest espàrrec, i té bon gust, i aroma. S'ha reciclat la por, els plors i el mal humor.
Tímidament el sol comença a escalfar el cor de la meva família...
(petit xist d'en Per: Ya se ve la luz al final del túnel, esperemos que no sea otro tren!)
Crec que no, que ara va de debó. A veure si trobo una tarda per anar a buscar espàrrecs i m'en faig una bona truita!
1 comentari:
Vinga que no hi ha mal que duri per sempre!!! Segur que ara ve la part bona de la peli.
Aqui empieza el otoño pero sin bolets.. en fin que se le va ha hacer
Publica un comentari a l'entrada