Dissabte vam anar a una exposició del Miguel a la Sala Parés. Jo li dic només Miguel perquè tinc la sort de conèixer-lo personalment i gaudir del seu bon caràter i de la gran qualitat humana que té. Com a artista crec que aquesta imatge ja val per mil paraules. Tot són bodegons fets en colage. El que em fascina és el color. Els estris que s'hi poden veure són dels que tots tenim a casa. T'has d'allunyar una mica del quadre per distingir-los bé. Com en el quadres impressionistes. Són quadres per mirar durant una bona estona. De debó que és un goig i que no es pot perdre aquesta exposició.
Jo no sóc gaire de pintura, més aviat molt poquet, no m'arriba com la poesia, com la natura, com la música.... Però de tant en tant hi ha un pintor que consegueix fer-me traspassar la frontera de la simple contemplació estètica i emocionar-me. Miguel ho fa, no sempre, però de vegades ho fa. Com aquesta vegada a la Sala Parés.
2 comentaris:
Llástima !... no es veu la imatge (o jo no la veig al menys)
L'he obert des del ordinador de la feina i sí que es veu. Potser has d'esperar uns segons perquè es carregui la imatge. En toto cas si poses Miguel Rasero a Googel pots anar a la seva pàgina oficial i tens tots els quadres de l'exposició.
Aviat faré una entrada sobre la cursa de bombers.
Publica un comentari a l'entrada