Ball sense parar, tot el públic cantant, riure, suar, saber-se les lletres, un desmai de la calor, alegria màxima, texans i samarretes, visca Cornellà i visca Extremadura, bons musics, entrepans de xoriço, birres, pudor a porrete, ritme, humor, crítiques a la pulsera Power Balance, dedicatòries a Chambao, a Rosario, etc.., bisos i bisos, la ona del públic, més més, otra otra, Bona nit Badalona, Visca Catalunya i visca Badalona joder, bateria genial, venga Jose, vamos David, la raja de tu falda, el run-run, vinto tinto, pastillas de freno, guitarres i baixos, el somriure del Jose que sembla que estigui en un bareto amb quatre amics, samarreta arremangada, posar-se drets per ballar a les grades, aplaudir fins que les mans et fan mal, venga esas palmas, públic entregadíssim, emocions, petons, bon rollo.....
Esto no es un simulacro, repetimos, esto no es un simulacro, ESTO ES ESTOPA!!!!
Em dic Belén, un nom amb el que mai m'he sentit còmoda. Si hagués tingut una filla m'hagués agradat dir-li Cristina.
Jeg hetter Belén, et navn som jeg aldri har følt komfortabel. Hvis jeg hadde en datter jeg ville ha likt å kalle henne for Cristina.
2 comentaris:
Quina sort Belén.
Sempre els he volgut veure en directe.
Espero que l'any vinent tornin a actuar.
Mar
Crec que et va agradar força! Ja ja ja. Un petó.
Publica un comentari a l'entrada