El meu casteller particular ja fa 17 anys. Per celebra-ho anirem a veure un documental en tres dimensions que s'estrena aquest mes de novembre. Després a sopar a una pizzeria.
Encara que no porteu les ulleres especials, podeu veure aquest fragment.
Em dic Belén, un nom amb el que mai m'he sentit còmoda. Si hagués tingut una filla m'hagués agradat dir-li Cristina.
Jeg hetter Belén, et navn som jeg aldri har følt komfortabel. Hvis jeg hadde en datter jeg ville ha likt å kalle henne for Cristina.
2 comentaris:
Ohhh!!! 17 ya!! Que os lo paseis muy bien, nosotros celebraremos el cumple de mama en Boston. Un beso!
Esto es muy bonito, creo que me gusta tanto por la lentitud con la que tanta gente va a por lo mismo.
Melina
Publica un comentari a l'entrada