Un nou llibre de poemes: Hermes

   

1. ORFEU

Si la lira d'Orfeu em fes volar!

Tinc una arrel sedentària,

enamorada de la terra,

somni de pelegrí

que ha mort a cops de realitat.

Vaig voler volar com volen els camins,

com volen mes llàgrimes per les nits,

com volen les imatges als miralls,

com volen les muses sota la trista

solitud d'Orfeu.

Però estic enamorada de la terra,

de la terra amarga que bec

glop a glop com una cicuta

i desesperadament estimo.

Volar, trencar cadenes,

trencar plors i rialles fresques,

trencar-me, alliberar-me, volar,

però m'estimo tant aquesta terra,

aquesta terra subtil i ingrata

que m'envolta com un bes,

com una festa, com el mar

i m'ofega d'amor,

m'ofega....

Adéu miraculós Orfeu

adéu màgia i meravella

per molt que la lira sonés

no deixaria d'estimar la terra.