Měsíčku na nebi hlubokém

Divendres passat vaig anar a veure Rusalka, d'Antonin Dvorak al Liceu. És una òpera de fantasia, un comte de fades entre la Sireneta i Ondina. Es nota molt que Dvorak no componia moltes òperes, per la importància que dóna als moments de música instrumental. Moments meravellosos i no sols al principi dels actes tipus obertures, sinó al llarg de tota la història.

La posta en escena m'ha agradat moltíssim. Ni classica ni trencadora. Dos móns ben diferenciats: El de les aigües i el de fora. Sense haver de canviar gaire cosa a l'escenari, canviava completament el context en cada món.

M'ha emocionat especialment una ària que canta la pobre Rusalka, la nimfa que vol esdevenir dona, perquè s'ha enamorat del príncep. Es diu Měsíčku na nebi hlubokém, la cançó de la lluna, interpretada per la soprano Camilla Nylund, finlandesa que ja de per si sembla una veritable filla de la lluna i la nit.