No sabeu quina il·lusió que em fa córrer per segona vegada la mitja marató de Barcelona. Comença el meu particular compte enere, diumenge que ve, estaré intentant fer 21'097 km per la meva ciutat.
Només em falten 7 dies. Aquesta setmana serà sobre tot una setmana de concienciació mental. El cos no sé si ha arribat en condicions, però si és que sí, està bé, si es que no, ja no puc recuperar-ho. Així que em dedico al cap. A centrar-me i a convéncer-me que puc, que hi arribaré.
Ara fa un any que ho vaig intentar per primera vegada i els que em seguiu ja sabeu tot el torrent d'emocions i pors que vaig patir durant els dies previs. Però ho vaig fer. Sé que puc.
A més aquest any tinc un altre repte i ben aviat, així que Barcelona és només el trampolí que em portarà a París el 3 de març.
Demà tinc prova d'esforç per aconseguir el certificat mèdic que em demanen a París. Dimecres faré sèries a la cinta. Divendres una passejada ben bona a ritme ràpid i ballar a la festa que organitzen els del Cau dels fills. I ja. Menjar força i beure cada dia dos litres. Pasta i pasta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No n'hi ha una sense dos !
Publica un comentari a l'entrada