Una illa, Menorca, una tradició Ses festes de Sant Joan. Uns amics, els de sempre. Hem anat a Ciutadella per veure-la i viure-la en tot el seu esplendor. Hem rigut, hem "xalat" (disfrutat) i ens hem emocionat amb la gent, l'alegria i la rauxa mediterrània.
Venia a veure les festes i m'he portat una parla. He après moltes paraules boniques i la lletra d'algunes cançons. El so del flabiol i els "Oles" des Jaleos. Per dir que una cosa és molt bona: "es mel", la familia és la famili, s'al·lot i es nin, es caixers segueixen sa somereta i fan es cargols. S'aigo fresca que no manqui i a xalar. L'entonació meridional dels balears amb la gràcia que li posen.
I una molt bonica petició de l'abadesa de les clarises per tal que Es jocs des Pla no fossin accidentats i que tots els que ho estan passant malament tinguin forces i mirin amb esperança al futur.
I el que m'ha ensenyat Menorca, és que davant les dificultats, alegria. Cantem i vivim amb força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada