Depèn molt de la cursa, però aquesta segona opció "poc recomanada" és la que jo prefereixo. En concret la Jean Bouin és més plana fins el km 5 que els darrers quilòmetres. Si segueixo la primera estrategia i agafo un ritme més moderat, perdo minuts que després no sóc capaç de recuperar, especialment si quan he d'apretar és al Paral·lel, que tot i que la Mar diu que no fa tanta pujada, a mi sí que m'ho sembla!
Avui corria amb l'Andhi i m'he dit: el seguiré tant com pugui, em cansaré, sí, però una vegada afluixada, ja tindré aquests minutets de marge que m'he estalviat forçant al principi. Hem fet plegats 2'5km a 5'00-5'15m/km fins que l'he hagut de deixar; llavors m'he posat a 5:40m/km i he anat fent.
Amb això he aconseguit un temps de 57:05, una gran marca considerant que en tota la meva vida runner només he aconseguit dues vegades 55 i una vegada 57:00. Així doncs és la meva quarta millor marca i dos anys més tard que les altres tres.
I el cansament? Doncs he arribat cansada, es clar, però no morta, he sprintat i tot a la recta final. Si m'hagués reservat no crec que hagués estat millor al final. La sensació de tenir alguns minuts de marge és molt millor que la de "deure minuts" al teu cronòmetre.
El Per que també corria ha fet la seva millor marca personal amb 40:33. Molt i molt bé, es va apropant al repte d'aquest any, baixar dels 40'!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada