La masovera se'n va a l'orient llunyà

He vist un video, d'aquests que t'envien per watsapp, d'un xinès que canta la cançó tradicional catalana:

O, lai la
la masovera, la masovera
O lai la
la masovera se'n va al mercat.

M'ha donat molta tendresa perque em recorda els meus alumnes d'aquest any. A la feina han començat a proliferar els orientals: xinesos, coreans, japonesos... I es troben amb un problema que en general no solen tenir els europeus, la fonètica.





Part de la gràcia del video radica en que el noi català que li està fent de model, tot i que te una fonètica impecable, o no se sap la cançó o no està dotat per la música i desafina escandalosament. Un altre tret simpátic és que el riure tant del català com del xinès els interromp en la cançó.

M'estic imaginant els companys de pis a la Vila Universitària de Bellaterra, o un tandem d'aquests que s'han fet per practicar al pis d'un o l'altre, el millor contacte entre civilitzacions, la millor intreculturalitat.

I per últim un apunt: el mercat. Dues paraules que associem: Xina i mercat. Made in Hong Kong. La nostra masovera de proximitat, la nostra catalana quilòmetre 0, ha decidit anar més enllà per portar la petita pobre, bruta, trista i dissortada pàtria fins l'orient llunyà.