Aviat tindrem un nou rei, Felipe VI. Però si jo fos ell, no estaria tan tranquil·la. Des del rei Carles III, que pel que sé, va tenir un regnat d'allò més pacífic i normal fins la seva mort, no hi ha hagut un sol Borbón que no se les hagi vist magres per seure al tro d'Espanya.
Carlos IV. Primer va abdicar en favor del seu fill, presionat pels conjurats i després es va desdir i va donar la corona a José Bonaparte. S'exilià a Marsella
Fernando VII. També va ser exiliat per Napoleó i la seva tornada va ser la causa de la Guerra de la Independència o Guerra del francès.
Isabel II. Quan va morir el seu pare era una nena de 3 anys i per tant va ser Regent la seva mare María Cristina. Primer la mare va patir l'exili, robant-li la regencia el general Espartero. Després ella mateixa va provar l'amarg destí, quan la revolució de 1868 la va destronar. A més va ser la causa de les guerres carlistes que volien un altre rei per succeïr Ferran VII.
Alfonso XII. Abans de no poder ser rei també va veure-se-les magres, primer la revolució amb un govern provisional, després el curt regnat d'Amadeo di Saboia i per fi la Primera República.
Alfonso XIII. Va néixer rei. Per tant la seva mare María Cristina va ser regent. També va anar al'exili degut a la proclamació de la Segona República al 1931. I va morir sense veure al tro d'Espanya el seu fill Juan, tot i que Franco i els nacionals havien vençut els republicans.
Juan Carlos I Com tots els altres, no va començar massa bé, exiliat primer i protegit pel dictador després, va dubtar fins la mort de Franco si amb la democràcia arribaria a ser rei. La transició li va donar l'oportunitat. Ha abdicat en el seu fill.
I ara què? Hi haurà un referendum? Preguntaran als espanyol quina forma de gobern volen? Si es fa una consulta, què sortirà? Acceptarà Felipe deixar el tro i permetre la Tercera República? En aquesta hi serà Catalunya?
Un futur molt incert per ell, per Espanya i per Catalunya.
3 comentaris:
Comparto lo que dices, y sobre todo me gusta tu ponderación, tu buen estilo.
El debate monarquía/república es legítimo y no debería asustar a nadie. No tengo bien claro que haya que ir consultando todo cada dos por tres, pero me parece que si no hay ahora referendum, es posible que en unos años Felipe VI se tenga que ir sin necesidad de referendum, porque pueden estar dejando la cuestión sin resolver.
Lo que sí me preocupa, y mucho, es el estilo que se está imponiendo: los exabruptos de ayer, el exhibicionismo de ciertos grupos me parece triste, y creo que la crítica y el cuestionar cosas se puede hacer sin tanta falta de respeto.
Un saludo¡¡¡¡
Certament, un futur incert i un present mogut. Ara, la maniobra és només un rentat de cara per seguir igual.
Veurem si després de l'agitat, el repòs torna les aigües al mateix lloc...
Modestino: estoy de acuerdo en lo de que no se debe faltar al respeto y que no hay que insultar.
Joan: esperem que no sigui així, un simple maquillatge com deia Tancredi al Gattopardo: "Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi."
Publica un comentari a l'entrada