Aquest darrer dia de desembre del 2016 com ja és costum, he corregut la cursa dels Nassos a Barcelona.
Aquesta edició anava amb la Mireia, la meva veïna, que ara és llebre dels Corredors.cat. Realment aquesta organització té un ventall de llebres impressionant, per a totes les velocitats: des de 28' a 70'. Tal i com es pregunta algun corredor del fòrum dels puncatistes "Qui és la llebre de 28'? Mo Farah?".
Però pel que fa al cas, la llebre dels 60' era precisament la Mireia i jo em vaig proposar seguir-la. El meu plantejament era del tot erroni, gens meditat, i sort que no el vaig poder seguir. Volia anar a 6 minuts durant 8 km, i com suposava que no em cansaria, tirar fort els dos últims i fer 58'. Es nota que les matemàtiques no són el meu fort, perquè si hagués fet això, hauria arribat a 59:30.
Vam començar fets una gran pinya entorn a la Mireia. Jo no veia manera d'avançar i el grup tancat i dens anava fins i tot més ràpid que jo. Quan vaig veure que no em mantenia al ritme del grup, vaig adelantar-los i allà davant hi havia un espai bastant més buit.
Així que vaig córrer tots 10 km per davant de la llebre i tot i així vaig fer 58:24, el temps que pensava recuperar en dos quilòmetres.
Contenta amb el temps i amb les sensacions, i ja preparada i inscrita per la propera, una de les que em van més bé: la cursa de Sant Antoni.
Salut i quilòmetres!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada