dijous, 29 de maig del 2014

Sóc egoista





L'egoisme és un defecte. Però no és tan defecte com es pensa. En el fons, cal ser egoista a la vida. En cas de descomprensió de la cabina, ens recomanen que primer pensem en nosaltres, que ens posem la mascareta i respirem amb tranquil·litat, i només així podrem pensar en ajudar els altres, encara que  siguin nens indefensos o fins i tot si son els teus fills.

Primer jo i després els altres. Així ho veig i sé que és molt políticament incorrecte, però tinc les meves raons de pes:

A vegades no puc ajudar. Vull fer alguna cosa per tal que els altres estiguin bé, que se sentin millor o que solucionin llurs problemes, però l'únic que faig es complicar més les coses. Embolico les vides dels altres dient-los qué han de fer. Si no estic preparada, no puc posar-li la mascareta a ningú.

A vegades els altres no volen que els ajudi. La meva generositat no sempre serà ben rebuda. Puc molestar, puc incordiar amb la meva insistència. Cadascú que provi d'estar bé sol. No entro en jardins aliens a fer les coses com jo vull. La gent també se sap posar la mascareta sola.

A vegades no vull ajudar. No tinc ganes. Tampoc aquella persona m'ho valorarà. Si ho faig sempre és una obligació i perd totalment el sentit. Ajudar i ser generós és un acte de felicitat, no un càstig. Dins l'avió no estic obligada a posar-li la mascareta a tots els passatgers.

I es clar que és molt bonic, una gran virtut, pensar en els altres, donar-se generosament, col·laborar i ajudar, ser solidàri i bona persona. Però primer jo em miro per dins, he d'estar bé, he de construïr-me com a ser humà físicament i anímica. M'estimo i valoro. I després ja veurem.


dimecres, 28 de maig del 2014

La masovera se'n va a l'orient llunyà



He vist un video, d'aquests que t'envien per watsapp, d'un xinès que canta la cançó tradicional catalana:

O, lai la
la masovera, la masovera
O lai la
la masovera se'n va al mercat.

M'ha donat molta tendresa perque em recorda els meus alumnes d'aquest any. A la feina han començat a proliferar els orientals: xinesos, coreans, japonesos... I es troben amb un problema que en general no solen tenir els europeus, la fonètica.





Part de la gràcia del video radica en que el noi català que li està fent de model, tot i que te una fonètica impecable, o no se sap la cançó o no està dotat per la música i desafina escandalosament. Un altre tret simpátic és que el riure tant del català com del xinès els interromp en la cançó.

M'estic imaginant els companys de pis a la Vila Universitària de Bellaterra, o un tandem d'aquests que s'han fet per practicar al pis d'un o l'altre, el millor contacte entre civilitzacions, la millor intreculturalitat.

I per últim un apunt: el mercat. Dues paraules que associem: Xina i mercat. Made in Hong Kong. La nostra masovera de proximitat, la nostra catalana quilòmetre 0, ha decidit anar més enllà per portar la petita pobre, bruta, trista i dissortada pàtria fins l'orient llunyà.


dijous, 22 de maig del 2014

Sisè any de runner



Com cada any aquí teniu totes les curses de la temporada 2013-2014. Aquest any he fet quatre taules en lloc d'una sola per veure les curses similars juntes. No he fet cap comparació amb anys anteriors per diverses raons: unes curses no les havia corregut mai, d'altres tenien distàncies diferents, d'altres no feia de llebre, etc... En total he corregut 12 curses, en quatre distàncies diferents. Marco en vermell les millors marques de la temporada i els ritmes més ràpids. He fet millor marca personal en mitja marató, i en 5km. En 10km no he pogut superar el 55:41 de Sant Antoni 2012, però m'he apropat.


Mitges maratons

Data
Ciutat
Cursa
Temps 5km
Temps 10km
Temps 21'097km
Ritme m/Km
26/01/14
Sevilla
Isla de la Cartuja
---
---
2:12:47
6'19
16/02/14
Barcelona
Mitja marató
29:44
59:21
2:10:47
6'12

 Curses 10km

Data
Ciutat
Cursa
5km
10km
 m/Km
22/09/13
Molins de Rei
Cursa popular
---
1:00:37
6'03
26/10/13
Granollers
Tast de mitja
28:01
59:06
5'52
23/11/13
Barcelona
Jean Bouin
27:51
57:05
5'42
31/12/13
Barcelona
Cursa dels nassos
28:36
58:24
5'50
23/03/14
Badalona
BDN running
27:58
57:46
5'46
13/04/14
Barcelona
Cursa dels bombers
28:53
1:00:14
6'02
11/05/14
Barcelona
Cursa Dir Guàrdia Urbana
26:47
56:40
5'39

Curses de 5km

Data
Ciutat
Cursa
5km
m/Km
6/02/14
Granollers
Quart de mitja
26:57
5'23
26/04/14
Hospitalet
Cursa nocturna
26:51
5'22

Altres

Data
Ciutat
Cursa
6'7km
Funció
m/Km
10/11/13
Barcelona
Cursa de la dona
51:10
Llebre
7'38


I quins eren els reptes de final de temporada? 


REPTE                                                     ASSOLIMENT                                              
1. No veure més l'hora en 10km.                No He vist l'hora a Molins i a Bombers
2. No veure el 30 als 5km                          Sí   El meu pitjor temps 29:44
3. Fer dues mitges                                    Sí  Sevilla i  Barcelona
4. Fer una mitja a  02:15                           Sí i fins i tot per sota: 2:12 i 2:10


Tres de quatre, no està malament. A més el que no he assolit ha estat per pels, perquè en tots dos casos era 1:00

De cara a la temporada que ve, he decidit canviar de sistema. Ja no em posaré reptes generals, sinó que els reptes seran particulars de cada cursa. Per exemple, per la cursa de la Mercè intentaré fer 57 minuts i un 28 al pas pels 5km... i així succesivament a mida que em vagi apuntant a les curses.

I ara, treuré la bici, imflaré les rodes i sortiré a passejar una mica que la tinc arrovellada. I també sortiré a córrer com sempre, però només un parell de vegades per setmana i sense rellotge, només per sensacions.

diumenge, 11 de maig del 2014

La última de la temporada





No vaig  començar gaire bé al setembre amb Molins de Rei, incomplint a la primera cursa un dels meus objectius per la temporada (no superar mai l'hora), però puc dir que he acabat amb notable alt. Les darreres curses han estat exitoses fin aquesta última que he fet en un temps molt bo per a mi: 56:40, el més ràpid de la temporada en 10km i fent de nou una millor marca personal al pas pels 5km amb 26:47, tot i que no són resultats vàlids ja que la cursa és tota de baixada.

Només començar a córrer, m'he trobat bé i he tirat amb ganes. Al km 2 he vist l'Andhi. Hem anat plegats uns quilòmetres i després jo anava lleugerament darrera ell. A Glòries ens han tancat per obres i hem hagut de desviar-nos un xic. De tornada a la Diagonal ha passat la llebre del 55'. Quina il·lusió, volia dir que jo anava per davant i ja érem al km 6 o 7! He seguit tant la llebre com l'Andhi baixant per Diagonal a bon ritme, pensava que podia engaxar-me fins al final. Però cap al 8'5 m'ha adelantat i també he perdut la visió de l'Andhi. Ja hi era i he continuat més lenta pero encara molt concentrada amb el pas i la respiració.

A la recta final he tornat a veure'l, l'he vist entrar davant meu i he fet l'sprint, acabant no en 55 però en 56 la qual cosa és molt bona marca per a mi.

Després ens hem reunit amb el Per i l'Imma, contents i feliços.

Adeu sisè any de runner, ha estat un bon any! Fins setembre la Mercè. Aviat faré un resum de temporada i nous reptes per la següent.


dimecres, 7 de maig del 2014

Els enganys de la memòria


The Sense of and Ending
Julian Barnes

Com una onada que miraculosament i en contra de tota lògica remunta el riu, la memòria d'un home de 60 anys torna enrere, vida amunt fins als 20, fins els amics, l'amor i una desgràcia que van marcar la seva joventut.

Tony és un home tranquil. Ja ha fet la seva vida. No és que estigui per morir o que sigui molt vell, però ja no preveu canvis importants en el seu esdevenir quotidià. S'ha casat, s'ha divorciat, ha tingut una filla i nets, ha treballat i ara es dedica a ajudar de tant en tant en un hospital, encarregant-se de la biblioteca.

Ell creu, doncs, que està en pau amb la vida. Fins que un dia rep una herència peculiar: una important suma de diners, un diari i la carta de la mare d'una noia amb la qual havia tingut una relació amorosa als 20 anys. El diari no es troba entre els objectes i llavors Tony es dedica a recuperar-lo.

En aquesta recerca a contracorrent del temps, el protagonista descobreix que el passat no és com el recordava i que, sí, encara té molts comptes pendents amb la vida.

Vaig llegir aquest llibre fa dos anys. Em va agradar molt, però potser no el vaig entendre. És breu i es pot tornar a llegir una segona vegada quan ja saps com acaba. Llavors cada detall compta. I en aquesta segona lectura, he gaudit moltíssim més.


diumenge, 27 d’abril del 2014

Ho dic amb orgull: he fet una bona cursa



Les perspectives no eren gaire bones. Primer no havia estat la meva millor setmana, amb el Per a Noruega i amb tensions i mal de cap. Cert que dilluns havia sortit a fer sèries una miqueta més llargues  que les que estic acostumada a fer. Però no havia pogut sortir més a entrenar.

Vam anar amb temps i aquest any en moto, per tal de no quedar-nos en un embús. Vam escalfar i em vaig despedir del Per perquè ell anava a la de 10 i jo a la de 5km. No plovia com havien anunciat i s'estava realment bé.

M'havia proposat fer tres quilòmetres a 5:20 i després -imaginant que ja no podria més- fer els darrers dos com pogués. Però, passat el tercer, em sentia molt fresca. Vivint el present, sense forçar més però mantenint el ritme, a veure quant resistia, vaig seguir tirant.

Ja cansada i a punt de començar a baixar ritme, veig el cartell de separació pels que corríem el 5km i ja només em quedava la recta final, vaig passar la meta a 26:51. I és millor marca personal!

En acabar vaig passar per les begudes i la fideuà comodíssimament sense fer gens de cua doncs els de 10km no havien arribat i dels de 5km no érem gaire encara. La fideuà acabava de sortir i estava molt bona. Vaig anar a la moto a canviar-me i vaig tornar a la meta per esperar al Per juntament amb els amics de Corredors.cat.

Orgullosa, sí, de la temporada (dues millors marques personals en 5km i dues en mitja) i de la cursa d'ahir particularment!





diumenge, 20 d’abril del 2014

Voleu treballar com DIRECTORS D'OPERACIONS?



En aquest vídeo teniu les condicions:




Gràcies Erik, gràcies Pol....




diumenge, 13 d’abril del 2014

Bombers, una cursa de 8+2 km



És la quarta vegada que corro la Cursa dels Bombers i és amb molt la meva pitjor marca. Les altres tres edicions (2010, 2011, 2012) la vaig fer en 58' i avui el meu temps ha estat de 1:00:14.

Recordo sempre tenir molta calor i que em costaven els darrers quilòmetres. Com veieu pel títol, això ha estat igualment així en aquesta edició.
Si jutgem pel resultat final ha estat una mala cursa. Però com passa en alguns partits de futbol o més sovint al tennis, el desenvolupament de l'event no ha estat tan dolent com el resultat.

Al pas per els km 2'5, 5 i 7'5 anava a 5'40 més o menys, no per fer millor marca però sí perfectament per fer un 57 o 58, tal i com havia fet els anys anteriors. En arribar al km 8 havia un avituallament d'aigua i he agafat una ampolla. Llavors he caminat, tenia set i calor i no pensava que perdria tant de temps (crec que no ha estat més de mig minut ??) Però en tornar a córrer s'acabat la cursa per a mi. Per molt que volia agafar ritme, ja no podia continuar igual. La baixada per Via Laietana ja no m'ha semblat baixada, quasi ho notava pla. I la recta final, sense que em mullessin els bombers (deien que no els hi quedava aigua, doncs si arriba a ser un incendi!) ha estat lenta, molt lenta.

Per cert lamentar que ha mort una persona per parada cardiorespiratoria al km 5.


dissabte, 12 d’abril del 2014

Sortida pel riu



Ja em pensava que correria la Cursa de Bombers sense haver entrenat (el que es diu fer un "Speedy"), quan ahir per anulació d'una cita vaig poder sortir amb els runners de Can Mèlich.

I va ser molt maco, perquè vam anar "al riu". És una sortida que jo mai havia fet amb ells i no la coneixia de res.

Al riu?
Sí a fer sèries.
Quin riu?
Quin vols que sigui, el Llobregat
Però per on?

Jo ja patia, perquè quan vaig amb ells he d'anar per un camí conegut, sinó em deixen enrere i no sé per on han tirat. Deixem els cotxes a la Ciutat esportiva del Barça de Sant Joan Despí. Som un grupet (tots màquines) Per, Albert, Toni, Santi, Núria, Roger, Xavi.

Per arribar fins al riu anem escalfant, és un quilòmetre. Tu ens segueixes i després nosaltres fem les sèries en una recta i tu fas una volta trotant.

Com podeu imaginar el ritme d'escalfar tranquils d'aquesta gent no és el meu. I menys quan portava sense córrer més d'una setmana. Així que per arribar al riu ja anava per sobre del ritme que havia de fer trotant. Sort que la Núria i el Per m'anaven esperant.

La volta m'ha encantat, per camí de terra especial per passejar, córrer o anar en bici, rodejant horts i camps de conreu, passant per sota de les autopistes i les vies del tren. Un petit indret natural en mig de l'scalestric d'asfalt i ferro.

I sí, tenim un riu, el Llobregat, que passa per ben ben aprop de casa nostra. No per res la nostra comarca es diu "Baix Llobregat".

En acabar la meva primera volta, ja no els vaig veure a la recta on teòricament estaven fent les sèries. Vaig tornar a pasar i tampoc els veia. Començava a caure la llum del vespre i no em feia gràcia estar en un lloc solitari i fosc, així que vaig anar corrents cap on havíem deixat el cotxe. Allà me'ls vaig trobar que en buscaven.

I demà a disfrutar corrent de nou per Barcelona. No crec que pugui fer millor marca personal perquè diuen que farà calor i per falta de preparació adient. Però el que segur que passarà és que riurem i gaudirem d'omplir els carrers de la meva estimada ciutat. Un plaer.


dijous, 3 d’abril del 2014

Ole D'Callaos!






Mai he sabut quina opinió tenir en la famosa polèmica entre la pirateria i la producció musical. Per una banda em sembla normal que, si pots aconseguir tota mena de cançons sense moure't ja no de l'ordinador, sinó fins i tot d'un mòbil, la majoria de la gent aprofiti i actuï amb tota llibertat compartint i gaudint de les possibilitats que té una xarxa feta per tots. Per altra banda també entenc que els músics són treballadors i creadors i han de poder viure de la seva feina. Si no venen el seu "producte" no podran dedicar-s'hi.

Ara bé, l'altre dia a la ràdio vaig sentir una iniciativa d'un grup de rock flamenc de Terrassa, D'Callaos, que em sembla genial,  sobretot perquè conjuga amb molta imaginació la lliure baixada de música amb  viure d'ella i promociona el directe.

La proposta és aquesta app Apps&Fans que permet descarregar gratuïtament el seu darrer disc Oir tu voz només des d'una sala de concerts. Conté un localitzador que permet a aquelles sales que s'hi adhereixin que tots els espectadors que estiguin assistint a un espectacle musical i per tant hagin pagat una entrada, es puguin baixar el disc d'aquest grup.

El missatge és molt clar i molt, molt bonic, "us deixem escoltar la nostra música de franc i vosaltres veniu als concerts i canteu, gaudiu i ens aplaudiu. Amb el cost de l'entrada vivim i creem noves cançons.

Un bon tracte, no?