Per la Diagonal de Francesc Macià fins al Parc Cervantes i tornar. Uns set o vuit quilòmetres. Oh...que bé.... he pogut correr! No m´ha fet mal el llavi i encara estava en prou forma per sentir-me totalment bé de respiració i de cames. Les bambes van de meravella, és com volar!!!
Ja m'he inscrit a Esparraguera amb l'Erik i espero estar molt ben entrenada, tinc molta il·lusió, veurem si ho aconsegueixo. Voldria fer per quarta vegada menys d'una hora, però en aquest cas en una cursa que té molta pujada.
Però jo crec que sí, que ho faré.
1 comentari:
Jo encara diria més, segur que la faràs en menys d'una hora, i, si no hi ha més dies que llangonisses, diuen.
Publica un comentari a l'entrada