Avui he pensat que potser podia celebrar que fa uns dos anys que escric el bloc, per explicar dues coses: com va nèixer el nom de Colacao i que tinc un altre que es diu Brújula.
Ara fa dos anys a la feina van fer-nos un curs de formació en blocs pensat per tal que nosaltres ens animèssim a tenir-ne un amb el nostre grup-classe i així els alumnes treballessin aquelles hores fora de l'aula que preveu el pla de Bologna.
Ens van fer un curs en el qual ens anaven dient tot el que havíem de fer per obrir un bloc i com omplir-lo de text, enllaços, fotos, videos, etc... El formador era una mica "dictador" i no deixava fer res que ell no hagués previst. Ens va dir com s'havia de dir el bloc de cadascú (jo ho vaig trobar excessiu) i en el meu cas s'havia de dir "Aula de español, Belén"
¿Aula de español, Belén? Hombre Javier es un nombre muy feo para un blog, ¿no se puede llamar de otra manera?
Ahora no importa cómo se llame, es para aprender, pon Aula de español, Belén y ya está, así vamos más rápidos
Es que no me gusta y es mi blog
Ay, no importa, tú pon eso.
Els noms dels blogs sortien en pantalla amb el canó a la vista de tots. No m'agrada que tot sigui pràctic i prou, no costa res que cadascú ho vulgui fer una mica personalitzat, no? Com que tinc tendència a ser rebel vaig escriure la primera paraula que em va passar pel cap i aquesta va ser Colacao. El Javier va fer mala cara quan el meu colacao va aparèixer en pantalla, però no va dir res.
I com només era una prova, ho hagués esborrat si s'arriba a dir Aula de español, Belén, però amb aquella anècdota me'l vaig quedar per a mi i vaig començar a escriure, "per fer pràctiques", i encara hi sóc.
El Brújula, en canvi el vaig començar l'any passat, també al juliol, quan des de la unitat de formació i autoaprentatge em van demanar si volia crear un bloc per la secció d'espanyol llengua estrangera. Aquí no havia posat cap enllaç perquè pensava que no tenia interés per la gent que em llegeix, però avui he canviat d'opinió. Al brújula escric coses de feina, però són d'idiomes i de les reflexions que em produeix el continuu contacte amb altres cultures, amb la universitat i amb la gent excel.lent amb la que treballo. Per això pot tenir interés per alguns de vosaltres.
Així que tal i com posen als adhesius del cotxes "Mi otro coche es un BMW", jo us anuncio "El meu altre bloc es una brújula"
5 comentaris:
Hehehe, molt bé el teu esperit rebel.
Si va de llengües, li haurem de donar un cop d'ull al 'Brújula'.
Hai pensato alcuna volta di aprire un blog in italiano... Ever thought about creating a blog in English... o in francese? I read about an exam in English, I read about tennis playing... Ma non, non è per creare confusione, solo comunicazione!
Ah, me olvidé decirte que contesté a tu pregunta en mi blog "Tutto è possibile".
Un bacio
Hola Giovanni, bueno todas esas cosas no las he pensado, mi lengua es el catalán y con el español también me identifico y trabajo. El italiano es mi "lingua sposata" con la que me casé por amor, no la aprendí por nada, solo por lo bella que és, porque me enamoró.
Pero ahora tengo otra lengua, pequeñita, chiquitita como el catalán, o aún más: el noruego. Es la lengua de mi marido y un poco también de mis hijos... en esta lengua haría otro blog, creo que sí, porque ellos cuando me leen no me entienden. Porque no quiero que se pierda y porque todo hablante de noruego fuera, es un enamorado de este fantástico país.
Cuando digo "ellos" me refiero a los amigos y familia de Noruega, no a mi marido y mis hijos que por supuesto entienden catalán.
Noruego... Debes tener mucho talento para idiomas! Dejé un corto comentario en tu otro blog.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada