La dictadura de la moda

El tema de la moda femenina em posa bastant nerviosa. Veieu aquestes dues guapes models? Una porta un jersey de màniga llarga, pero el coll és tan ample que li surt l'espatlla, l'altra coll alt, però sense mànigues. Em voleu dir quina mena de ment perversa dissenya la moda per les dones?


I què us semblen les botes altes fins més amunt del genoll? Mooolt còmodes, oi? Disfressades de mosqueters, només cal el complement de les espases, i clar el vestit o la faldilla (fins i tot el confortable texà) no baixa ni a mitja cuixa.

Algunes dones em diran que porten aquesta roba perquè els agrada, que es veuen elegants i que no van tan incòmodes. Perdoneu-me però no. Si fa fred coll llarg amb màniga llarga, pantalons llargs i unes bones botes. Si fa calor escot i sense mànigues, unes sandàlies i el vestit cortet o els shorts de texà.

Aquesta mateixa gent que pateix sense protestar el dictat d'una moda feta pel pitjor enemic, sovint és la mateixa que critica els shadors, els mijabs i els burkes, perquè els obliguen a portar-ho. No solen acceptar que una dona musulmana digui que ho porta perquè li agrada o que es trobi còmoda vestint-se a la manera del seu país. Pero elles sí que ho porten per gust, passen fred per gust, porten talons que destrossen l'esquena per gust, es depilen per gust i es maquillen cada dia, es desmaquillen cada nit, es tenyeixen el cabell i mil coses més, sense tenir ni la més mínima presió.

Si és que...