dissabte, 6 de novembre del 2010

Yo no le canto a la luna...

"Yo no le canto a la luna
porque alumbre nada más,
le canto porque ella sabe
de mi largo caminar..."

(Son les paraules d'una vella cançó sudamericana, les recordo en la veu de María Dolores Pradera, crec que es deia Lunita tucumana.)

Lluna eterna
Allà plantada, en mig de la foscor,
vas desgranant la nit, vas destil·lant
la mel de la bellesa del teu cor.

Sempre has estat, i tanmeteix hi tornes,
sirena blanca de les nits d'estiu,
i també princesa de les neus més clares,
allà al vell nord.

Ets l'aliada de els que van morir
i ens estimaven,
ets peregrina dels que van marxar
i no tornaren.

I en els secrets em deses la muntanya
i les platges d'amor,
jo tot ho guardo en ma petita entranya
lligat amb un fil d'or.

4 comentaris:

M.Cogul ha dit...

hôla!
Quiero ser la primera... quiero invitarte a un café especial para compartir siempre que quieras,
Te doy la receta, por si no puedo venir.
♫ ☼ ☆ ●●●
Ingredientes para un buen despertar:
Se precisa, cafetera italiana, café Crème express, mug preferido, azúcar de caña, hielo, mini batidora de vaso.

Fuego lento... muy lento

Despertar temprano al son de los pájaros, entonar la música, que te da la vida, acercarte a la ventana y ver a la luna, como juega con el cielo, pensar en TI.
Y, preparar Café MO,
Solo entonces sera un buen día ... imagínatelo

http://www.youtube.com/watch?v=e-Pp1nh4DoU&feature=fvst

peto-nets

Cristina ha dit...

Hola Mô, benvinguda al meu bloc. El despertar que em desitjaves no ha estat exactament així, sinó una variant del teu.

El meu home m'ha fet obrir els ulls amb un cafè i unes galetes de xocolata molt negra i taronja. El cafè no era mug, és un cafè de comerç just que ens encanta, el prenem sense sucre.

No era a primera hora, el sol ja entrava per la finestra, un despertar de diumenge mandrós i feliç.

Per cert, felicitats pels teus blocs artista!

lolon ha dit...

Lo que escribes de la luna me ha encantado

Jordicine ha dit...

La primera també la recordo en veu de María Dolores Pradera, que li agrada moltal meu pare. La segona és una preciositat. Un petó, BLN.