En aquest bloc he parlat poc de ràdio, potser no n'he parlat gens. Es estrany perquè sóc una fanàtica des dels vells temps de "Bon vent i barça nova" que feia el Salvador Escamilla.Al meu primer pis no tenia tele, així que em passava els vespres sentint la ràdio i des d'aleshores no he parat mai de fer-ho. Recordo un mundial de futbol de 1990 a Itàlia que el vaig seguir per la ràdio!
M'agraden moltes cadenes i ara podcasteixo programes de ràdios noruegues, italianes i espanyoles i catalanes, per seguir-los a l'hora i el lloc que em vagin més bé.
Una de les meves ràdios més estimades i seguides és la Cadena Ser i molt especialment el programa La ventana. Fa molts anys el portava magistralment en Xavier Sardà amb el seu entranyable personatge Senyor Casamajor. El va substituir la Gemma Nierga, al meu parer esplèndidament, res a plànyer del mestre.
Als anys 90 el programa tenia una secció genial on quatre nens (els de la foto) comentaven l'actualitat política, econòmica i cultural tant del país com internacional. Fa poc van entrevistar aquest nens que han esdevingut uns joves de vint-i-escaig anys i valoren com veuen el món ara que ja poden votar i decidir en política i que poden saber més coses de les que preparaven a casa amb els pares abans d'anar a la ràdio.
Els nens es diuen Marc, Pol, Alba i Viqui. En aquest enllaç podeu sentir tota l'entrevista, és llarga però. Si no teniu ganes de dedicar-li temps, escolteu només el principi on la Gemma falca un trocet de les tertúlies de quan eren nens.
3 comentaris:
Gràcies pel link. Bon any!
Hola Txaber, benvingut al bloc. La entrada sobre El cocinero fiel és a l'octubre 2010. No t'ho vaig linkar bé.
La ràdio és una passada! Jo hi treballava, abans d'estar a la tele, i m'encantava. És el mitjà més directe. Un petó, BLN.
Publica un comentari a l'entrada