Hi ha dos Sants Antonis: un, el de l'esquerra és el que va fer tants miracles, Sant Antoni de Padova, a qui preguen els que desitgen molt alguna cosa. L'altre és Sant Antoni abat que és el patró dels animals. El barri de Barcelona que ara està de festa, ho celebra al gener . I, entre les moltes activitats que es porten a cap, hi ha la cursa de 10km. Jo, com l'any passat, he participat. Aquest any anava molt ben acompanyada per les meves dues llebres: Per i Mireia. Doncs bé, ara Sant Antoni Abat ja li pot demostrar a l'altre que ell també fa miracles, perquè avui n'ha fet un. Ja se'm va aparèixer la Verge de la Mercè al setembre, també Jean Bouin va recolzar-me en esperit. Avui, això ja és massa, he assolit el meu objectiu de còrrer en un temps de 55:45 els 10km i 27:20 els primers 5km. Es a dir dues noves millors marques personals de 10km i 5km.Feia un fred molt notable, a mi això em va bé, corro amb més ganes. Em trobat l'Speedytxabi a la sortida i quasi sense temps d'escalfar, hem sortit. He començat molt forta i pensava que no podria mantenir-me, al km 3 ja començava a defallir (estic acostumada a començar més lenta) però el Per no em parava d'animar i de insistir que havia de mantenir el ritme. Cap a 5km m'he animat molt perquè he passat molt bé i m'han aconseguit aigua. Porto el nas tapadíssim i sense beure se m'aixugava tota la gola de respirar per la boca.
Tot i que vaig dir que el meu millor quilòmetre era el 6, en aquesta cursa no, perquè no veia clar que l'acabaria, cosa que no em passa mai. Veia que no podria mantenir el ritme i que em passaria factura la primera volta tant ràpida. La Mireia m'anava indicant els km abans que jo els veiés i dient-me que no afluixés. Al Paral·lel he vist que tot i que pujava l'estava fent i que després tocaria baixada, tothom ho anava dient. M'he trobat el Xavi del Servei de Llengües (la feina a la UAB) que m'ha animat.
I quan ja veia que el miracle s'estava a punt de produïr, els meus polmons no volíen acabar de participar, la tos em pujava i només l'he acabat amb el Per que m'ha agafat de la mà per tirar de mi i el Txabi que cridava des de la meta donant-me ànims!
Gràcies a tots, ha estat una meravellosa experiència. Un miracle.
6 comentaris:
Campeona, has hecho una gran carrera!
Desenganyat: els miracles no existeixen, no et treguis mèrits, que el que has fet avui és molt important per a tu i ho has aconseguit per tu mateixa, per les teves cames, els teus pulmos, les teves ganes... i dues bones llebres, que no treu gens de mèrit al que has fet.
Però jo he corregut sense ciàtica ni mal a les cames ni a les natges i tu, en canvi, has superat la marca de l'any passat malgrat tots el dolors i sense haver pogut entrenar.
Enhorabona Belén !
És un plaer correr amb tú.
Tant en els entrenaments , sempre amb bona conversa ,
com a les curses amb ànims i esperit de lluita,
i sempre,sempre, amb bon humor.
Aprofito per agrair-te que m'introduïssis en el món dels "runners".
Què miracle ni què miracle.
La recompensa de l'esforç, de la feina ben feta, del treball de superació personal, de fixar-se un objectiu i perseguir-lo prement les dents, si cal. Deixa tranquil Sant Antoni que amb aquesta sotana no podria córrer gaire, pobret.
Dona les gràcies a les llebres que t'ha ajudat, però tingues clar que les cames són teves, i l'èxit també. Ells han aportat el seu granet de sorra, però tu has construït la platja. Felicitats!!
Miracle? Segur que t'has preparat moltíssim. Felicitats, campiona.
Publica un comentari a l'entrada