dimarts, 1 de febrer del 2011

Cal.ligrafia

4 comentaris:

Mar ha dit...

AY!!!! RECONEIXO LA TEVA LLETRA,DELS ANYS QUE PORTEM TREBALLANT JUNTES.
VAIG ESCRIURE A PLOMA MOLT DE TEMPS. INCLÚS AGAFAVA APUNTS A LA UNI. COM PODIA? TENIA UNA PLOMA MONTBLANC PRECIOSA, QUE CONSERVO.
LA CAL.LIGRAFIA, EM TEMO, MILLOR LA TEVA... AMB ELS ANYS LA MEVA S'HA REBEL.LAT I VA LLIURE, AL SEU AIRE... DARRERA, MOLT DARRERA LES BRONQUES DE LA MESTRA.
I LA ORTOGRAFIA EN CATALÀ?DARRERA, MOLT DARRERA EL NIVELL C. JAJAJAJ
PERÒ TOT I AIXÍ, DE VEGADES, EM VE DE GUST ESCRIURE'T EN CATALÀ.
UNA ABRAÇADA BLN

Cristina ha dit...

No trobes que amb ploma la lletra canvia? Es fa més lligada, mes "dibuixada". Amb boligraf escrivim semblant a lletra d'imprenta i amb ploma ens tornem més artesans.

T'enyorem molt, guerrera!

Joan ha dit...

Crec que l'encertes de ple amb aquesta darrera reflexió. La tinta obliga a un cert estil. Ho noto fins i tot amb aquest coi de bolígrafs amb tinta de gel, que els hi tinc una mania que pa qué ...

Jordicine ha dit...

Quina gràcia! M'ha agradat veure la teva lletra. Un petó, BLN.