Bln: Estic entrenant molt per la mitja marató
Persona X: Això rai, per a tu no és res...
Com que no? Són 21 kilòmetres!
Ja, però tu ja portes moltes curses
De 10 km i 21 és més del doble.
Bé dona, però si en fas 10 també en fas 21, ja ets una corredora habitual.
Jo no ho tinc tan clar, de fet estic seguint el mètode de córrer i caminar.
Què em dius! Si tu la fas tota corrent, no cal que caminis.
Doncs mira, ho faré així perquè sinó no les tinc totes amb mi. Si no fos per aquest mètode ni tant sols hauria començat a entrenar.
Jo no tinc cap dubte que l'acabaràs, segur, segur. I si la fessis tota corrent, també.
Al cap d'uns dies....
Vols sortir a córrer amb mi?
Jo? Si no aguanto gens. Quan vols fer?
No sé, 3 o 4 km per pla, anen tranquil·letes.
Apa! Ni parlar-ne Quatre quilòmetres??
No em vas dir l'altre dia que fer una mitja marató no era res?
Per a tu no, però jo si corro més de cinc minuts ja bufo.
O sigui que jo no faig esforç i no he de caminar en 21, però tu no pots intentar-ne 4?
Per una banda m'afalaga molt que la gent tingui tanta confiança cega en la meva capacitat. Encara no m'he trobat una sola persona (tret de mi mateixa) que hagi dubtat que acabaré la mitja marató. Però per l'altra em fa rabia que la gent faci servir varems tant diferents per valorar l'esforç pròpi i aliè. Si són ells, els costa córrer més de cinc minuts, però segons ells a mi no em costa córrer més de dues hores i mitja?
3 comentaris:
Jo encara estic fent-ne quatre. El cinquè caura aviat. ;P Només arribo al quart de Mitja, ja ho veus. Un petó, BLN.
No ho has entès. A ells els costa córrer més de cinc minuts, però no els costa gens que TU corris dues hores i mitja.
Si et serveix de res, jo també crec que acabaràs la mitja. I si vulguessis córrer de principi a fi, també. I no pas perquè cregui que no costa, no. Sinó perquè sé que el valor de l'esforç és el que ens motiva per córrer.
Que pots tenir un mal dia i no sortir-te'n? Potser. I si succeís ja t'animariem a base de sabó i moixaines. Però tots dos sabem que no vols i dols sinó que vols i pots.
Gràcies Joan. Per ara tinc un repte molt a prop. La Jean Bouin aquest diumenge, és una cursa que sempre em va molt bé. I si acabo la mitja, l'any vinent la faré tota corrent.
Publica un comentari a l'entrada