Acte I Escena 5a (El Puig de les Bruixes)

Un cop apilonats els plats en un racó, la Rosa treu el mapa de la zona i l'estén sobre la taula. Es posen de genolls sobre el banc, recolzades a la taula. Miren el mapa i murmuren coses que el públic no arriba a entendre. Per un moment aixequen la vista del mapa i se somriuen, com penedides de les paraules fortes que s'han dit. La que resisteix menys la mirada és l'Alícia. Baixa l'esguard mentre diu...

Aquest desnivell és molt factible, perquè hem de fer una volta tan gran per evitar-ho?


És per la neu, com que dóna a nord, se n'hi posa molta.


Veu poc natural, com parlant per parlar, així que girarem a esquerra fins el coll del Comanegra i tornarem enrera.


Què n'opines tu? , la veu de la Rosa també és una mica estranya. Si vols podem provar de tirar pel recte i si ens veiem amb moltes dificultats, girar cap a l'esquerra.


Total no desfaríem molt de camí, val la pena.


Tens raó, quan arribarem aquí serà de dia, hi haurà llum, podem provar-ho. Va assenyalant amb el dit.

Sortirà el sol cap aquesta alçada, ho marca amb el dit.

No, encara serà fosc quan arribarem aquí.


No pot ser


Fins aquest coll no el veurem, el sol.


Ah, fins aquí?


Ja veuràs, des de dalt la vista és al·lucinant. Tota aquesta carena queda tan a prop que sembla que la puguis tocar. Per l'altra banda es veuen els grans pics del Pirineu, lluny, lluny i blaus, i per aquest costat, si no fa boira, hi ha la vista més xocant: el mar.


Què fort!


L'últim cop que  vaig venir el vaig poder veure. Anava amb el Cesc, la Montse i el seu germà.


Sent que la conversa és estúpida, però necessària per tranquilitzar els ànims, així que  escolta i parla sense ganes. Encara us veieu?


El mateix. Sí, em demanen per tu. Sempre els dic que estàs ocupada.


Potser trucaré la Montse un dia d'aquests per anar a sopar o no sé...


al teatre, ho ha dit per dir, però s'ha adonat al instant que era de teatre que havien discutit. perdona..


Somriure de vergonya, no... si no fa res...


Canviant de tema. Brusca. Per tornar podem agafar aquest camí.  per no mirar l'Alícia ha baixat l'esguard.

Està bé. Hi ha uns silencis llargs entre paraules.  Ja ho decidirem des del pic.


Així doncs, mira, sortim d'aquí -això és el refugi- agafem la canal aquesta tot recte fins el coll de Sant Aniol. En arribar segurament veurem la sortida de sol, podem decidir allà si seguim pel recte o girem a l'esquerra per aquí, ho veus?


Sí


Si girem, pujarem pel coll de Coma Negra i tornarem així, així movent el dit d'esquerra a dreta, fins al peu del Puig.


Si seguim pel recte ens trobarem la muntanya per aquesta banda.


Pugem i baixem o per la mateixa ruta o per la banda de darrera, aquesta, què et sembla?


Que potser que ens anéssim a dormir. Bona feina ens queda!


Sí, plegant el mapa, el llit ens espera.


Puja al seu llit. Per sort no farà fred amb l'estufa. Fica una altra soca i tanca el llum si et plau.


A la orden doctor! Fa el que li diu l'amiga. En tancar el llum, l'escenari queda totalment a les fosques. La Rosa camina a les palpentes fins el llit i s'hi fica al sac. Hi ha silenci.