Una historia d'amor entre persones imperfectes (Freedom. Jonathan Franzen)

Quan dues persones s'estimen de debó, comparteixen qualsevol cosa. Fins i tot la seva llibertat.

He acabat de llegir Freedom i abans de res ja adelanto que el final m'agrada. Es a dir que tot m'agrada. La novel·la des del principi t'agafa i et fa sentir molt proper, molt dintre dels personatges. El seu autor Jonathan Franzen ha escrit potser una de les grans obres de la literatura americana actual. A molta gent li ha agradat, molta gent n'ha fet bones crítiques, però en general troben el final un fracàs narratiu. Quan vaig llegir les crítiques encara no l'havia acabat i m'esperava qui sap que! Però no. Tranquils que el final és molt coherent. 

Com dic al títol els personatges són imperfectes. Són com tú i com jo, plens de dubtes i angoixes per decidir a la vida. Sempre ho volen fer bé, trien moltes coses i les trien en llibertat. Però s'equivoquen. Els seus errors tenen consequències que els fan molt infeliços i fan patir molt a les persones que estimen. La parella protagonista és pardigmàtica. Volen ser uns bons pares, uns ciutatdans políticament compromesos, ser ecologistes, uns bons veïns pel seu barri, unes bones persones que tenen idees i les porten a terme. I a més, s'estimen des de la primera pàgina del llibre fins a la última coma. I no importa el mal que es fan i el que s'han fet. Al final reconeixen que han actuat lliurement i s'han equivocat. Allò que poden, ho esmenen.

Els llocs de la novel·la són molt variats i estan molt ben escollits. Hi ha un barri de St. Paul (Minnesota) degradat on ells van a viure i a ajudar a rehabilitar, hi ha Washington, West Virginia, New York, cada lloc molt en l'ambient que està vivint el personatge, quasi com una gran transformació de les ciutats en  personatges. Però hi ha un lloc molt i molt important, es diu Nameless lake, el llac sense nom. En aquest paradisíac escenari tenen lloc tres de les accions més importants de la història. O sí més no, tres accions amb grans consequències per les persones que les experimenten.

I també hi ha un petit ocell, en anglès es diu cerulean warbler, una espècie en vies d'extinció, un animal que només sobreviurà si es limita la llibertat dels gats domèstics, els seus depredadors.

Al principi pots pensar que la cosa anirà de bons i dolents. El fill del matrimoni, Joey és un canditat a odiós nen mimat sense escrúpols, l'amic del Walter (el protagonista) Richard sembla també un amoral poc decent només buscant sexe i rock and roll. Però poc a poc també ells mostren les seves grans virtuts, també saben demanar perdó i recomençar. Al final Richard és la consciència de Patty (la protagonista) que guia la pròpia moral del llibre. 

Fins i tot t'acaba agradant la pobre Linda, veïna i propietària d'un gat que un bon dia desapareix. Ella és qui més odïa  Walter, però també el perdona (i es compra tres gats).

Definitivament, i perdoneu si he dit una mica massa del que passa, us el recomano. No us penedireu d'haver-me fet cas.