Avui he assistit per primera vegada a una meditació sota el so que produeixen uns bastonets en girar-los i colpejar-los en bols de quars i bols tibetants metàlics. M'ha agradat moltíssim.
La sessió consistia en una profunda relaxació, fins arribar a un estat de semi vigilia, però sense perdre la consciència i l'atenció.
Tenia les parts típiques de deixar anar els dolors i molesties corporals primer, deixar els pensaments que ens distreuen després, concentrar-se en parts del cos, en la respiració i l'energia.
Després les sensacions de llibertat, lleugeresa, força, protecció, intensitat, etc... i els mantres possitius enviats cap a un mateix.
Tot això ja ho havia fet. El que ha estat totalment nou per a mi ha sigut la música, el so que acompanyava durant més d'una hora la veu del mestre, en Juan Carlos Palacín. La increïble vibració dels bols et penetrava tant que al cap d'uns minuts ja no sentia que la música vingués de fora sinó que jo mateixa era l'instrument d'on sortien tots el sons. Tenia la sensació que jo els creava i en mi neixien.
Sonava així
El ioga i la meditació tenen tantes versions com persones hi ha al món. Si comparo el que he viscut avui amb els dies que vaig passar a La Plana fent ioga Iyengar, és com la nit al dia. Allò era disciplina castrense, esforç, voluntat, repetició i intensitat. Mentre que avui era no fer, deixarse fer en tu, fer-te receptacle sense impedir que passés el que havia de passar. Una no acció perfecta per netejar tot el cos. Si em pregunteu què prefereixo, tot i que és bo provar i experimentar diverses tècniques, jo em quedo amb aquest ioga.
Gràcies Juan Carlos, molta pau, om shanti.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Què bé Belén! Quina bona experiència!
Hola guapíssima, la Chelo em va preguntar per tu. Jo li vaig dir que vindries potser. De veritat que t'hagués anat molt bé
M'alelgra molt que m'hagis deixat un comentari. Molta pau, om shanti
Publica un comentari a l'entrada