Un escriptor troba un manuscrit anònim. No només és una història meravellosa, és la història que sempre havia volgut escriure. Ho copia paraula per paraula al seu oridinador. Ho publica amb el títol "The Window Tears" i ho signa com autor.
Ha fet un error, un gran error imperdonable, del qual no pot fugir mai més.
A mida que la pel·lícula The Words avança amb aquest plantejament, et vas preguntant què pot fer per arreglar-ho. I un vell molt savi li sentencia el futur: hem de viure amb les conseqüències del nostres errors, no podem anar al punt del passat i canviar-ho i, en alguns casos, no podem ni tan sols demanar perdó.
La veritat us farà lliures, es diu, però i si la veritat ja no es pot dir? I si té conseqüències negatives per terceres persones? I si robant les paraules li robes la vida, no només l'obra, i la vida ja mai la pots tornar?
D'aquestes qüestions tracta la pel·li i la recomano, tot i que no és un éxit de crítica. Hi ha tres històries que evolucionen en temps diferent: la d'un soldat americà i una cambrera parisina a la Segona Guerra Mundial, la d'un escriptor amb problemes econòmics a New York a principis d'aquest segle i la d'un escriptor madur i una becària setciències que li vol treure la confessió final.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En la película "En la casa" también hay un error imperdonable, algo así como aquello de que "el fin justificará los medios."
Un alumno empieza a escribir desde él y acaba transformándose en un proyecto de escritor. Es bonita, rápida y me ha parecido muy interesante.
Publica un comentari a l'entrada