Un radiant matí de març a la ciutat de la llum

No coneixes París? No has estat mai a París? Doncs sí, he anat alguna que altra vegada fa molts anys, però la veritat és que no la recordava bé. La millor ciutat de Europa, sense cap dubte, per a mi. Meravellosa. O potser ho va ser perque l'he correguda al llarg de 21 quilòmetres i l'he pogut veure des d'un punt de vista nou.

Vam arribar divendres 1 de març al vespre. L'Hotel era molt maco i acollidor. Ens van donar l'habitació 55

Tot el que veieu és el que hi ha. Un "grenier" de París. Per arribar-hi ja és una aventura, sobre tot amb maletes. Cal anar al quart pis, allà trobes unes escales que baixen (?) i un passadís estret. Et porta cap unes altres miniescales que pugen (ara sí) . En entrar et sorprens perquè l'habitació és molt petita, sense armari (només un penjador estret). A la dretra queda el bany. Paret de metacrilat opac, aixetes molt modernes, parets de rajola quadrada petita com de fons de piscina, tot en color pissarra. 

Veritablement francès, una golfa sobre les taulades de París. Vivim la glòria a la "chambre cachée".

Dissabte al matí vam anar al Village Exposants al Parc Floral de Bois de Vincennes. M'encanta anar a buscar els dorsals i les samarretes els dies abans de les curses. Mires la gent i penses, "demà seran amb mí, corrent al meu costat", mires els voluntaris i penses, "ho fan per nosaltres, matinen, treballen i col·laboren per tal de donar-nos l'oportunitat de córrer". Et reconcilies amb la humanitat.

A la tarda vam sortir  a fer una petita cursa per provar cames. La meva veritablement petita, només 3 km, en Per va fer-ne 12. 

Després vaig anar (jo sola) al Musée d'Orsay, però vaig arribar massa tard i era tancat. Sopar d'hora a una pizzeria perquè calia menjar pasta i a dormir. Aquesta segona nit ja no a la nostra encantadora chambre cachée, perquè ens van haver de canviar de lloc per poder-nos deixar l'habitació per duxar-nos diumenge.

I el gran dia va arribar, però aquest post és ja molt llarg i ho deixo per demà.