A la vida sempre s'han de fer les coses de diferents maneres. Així que aquesta vegada em vaig capficar que lenta o ràpida no importa, el que importa és no quedar-se veient com tots els altres passen.
Estava prou segura que el meu experiment de valentia tindria poc recorregut. I què? Si no arribo a tres quilòmetres, em paro, trec la T-10 i agafo el metro i torno a meta. Així que per variar, la covarda de la Belén va ser valenta i es va tirar a la piscina.
Em vaig posar amb la meva amiga Mar al darrera de tot. Amb nosaltres corria aquest grup de heavy-metal en play-back i tots els amos de gossos. No podiem anar més ben acompanyades. I cada quilòmetre que passava em deia, va, un més, un més i paro, un i camino, un més i agafo el metro.... I de un en un he arribat a meta, emocionada i molt contenta.
I he de dir que per haver arribat quasi la última, no he perdut ni un àtom de l'alegria de fer els 10 km: al darrere de la cursa, com al davant, hi ha la mateixa alegria!!
2 comentaris:
Estimada amiga,
m'ho vaig passar d'allò més bé. Gràcies per córrer amb mí. Gràcies per animar-me a córrer i no defallir des del primer dia quan vaig començar. A mi el córrer m'ajuda molt. rimer de tot, a apendre constància i voluntat; em considero molt vaga e inconstant. Segon, a disfrutar del moment, del ara: la tore Agbar il.luminada, la lluna creixent, la brisa del mar, els clamors de la gent, el meu nom que algú cridava, les palmees dels nens... i escoltavem el rock-heavy... i ens somreïem tu i jo; sentia la teva amistat)... Moment a moment, bateg a bateg, petjada a petjada.
Tercer, córrer m'ha servit per conéixer gent maravellosament valent que no importa en quines condicions corre. Jo a tu et veig molt forta; corre amb el peu com el tenies, mare meva! Jo em vaig veure forta també... no vulia renunciar al dia a pesar del meu enconstipat.
Quart, córrer em fa sentir forta i orgullosa de mi mateixa i ja saps el que això em costa. ara que he arribat fins aqui no penso deixar-ho. Ja m'he apuntat a la de Sant Antoni!!!!!
Cinquè, i potser el punt més important per a mi, córrer ajuda al meu cervell a funcionar millor. Está comprovat científicament que l'esport aerobic ajuda"la generación de neuronas en el hipocampo y una mejora notable de la actividad mental".
Bé Belén, gràcies mil i fins la pròxima: Sant Antoni!!!!!!!!!!!
No puc estar més d'acord amb tu, Mar! Només espero poder seguir corrent fins els 80 anys.
El Per i jo ja ens hem apuntat a Sant Antoni.
Publica un comentari a l'entrada