Febrer, tres d'una tacada!

Aquest mes de febrer serà històric en la meva experiència com a runner. De cop i volta em vaig assabentar que m'havia inscrit en tres curses que tenien lloc tres diumenges seguits. La primera, el quart de mitja de Granollers, ja acostuma a caure més o menys uns dies abans de la mitja de Barcelona, però altres anys havien estat quinze els dies que les separaven. En aquest cas sí que n'era conscient però com jo corro només 5km, em va semblar possible.

La Maratest, no l'havia correguda mai i aquest any em feia il·lusió provar una cursa de 15km, distància a la qual m'estrenava. Com que no corro la marató, però sé que es córre al mes de març, em vaig imaginar que seria un mes mes tard.

Les tres cites van caure doncs els dies 7, 13 i 21 del mes de febrer.

Quart de mitja de Granollers
Vaig sortir amb ganes, feia un bon dia i em sentia molt en forma. Els cinc quilòmetres me'ls vaig plantejar com tres milles. Vull dir que vaig córrer primer 1,6 km tal com havia estat entrenant a la cinta, després un altre cop i un altre i ja només em quedava la recta final. El meu temps va ser de 26:20 que no és la meva millor marca, però si apropa molt (la meva és 26:16)

La Mitja de Barcelona
Els entrenaments prèvis ja m'havien indicat que no podia anar a superar el meu pròpi rècord (02:08:40), així que me la vaig plantejar com tres curses de 6km i una tiradeta final de 3. Els primers 6 els vaig fer a menys de 6 minuts/km, els segons a menys de 6:30, els tercers a menys de 7 i vaig deixar a l'atzar els tres últims. Amb aquesta estratègia volia fer dues hores i quart.

Tot va anar de meravella, vaig arribar molt forta als tres darrers quilòmetres, molt menys cansada que l'any passat i vaig reduir en quatre minuts el temps que m'havia proposat. El meu crono es va aturar a 02:11:50, una marca potser no molt brillant, però millor de la que m'esperava. He de dir que a principi de temporada m'havia posat com a repte fer-la en dues hores sis minuts, però això ja veig que és més aviat un somni.

Maratest
I per fi, avui he sortit a disfrutar i descansar, veient com és una cursa quan el temps no importa. Per una banda no tenia cap marca de 15km per tant qualsevol temps era marca. Per l'altra, no tenia cap intenció de cansar-me ni forçar-me donat que després de Barcelona havia fet la meva merescuda setmana de descans. He acabat en 01:38:05, contenta per aquesta altra manera de córrer, més contemplativa. M'he permès el luxe de caminar als avituallaments per poder beure i menjar tranquil·lament. I m'ha donat temps de veure entrar a Per que avui feia els 30km.


Crec que pràcticament la temporada s'ha acabat. Potser faré alguna més com la nocturna d'Hospitalet (que et conviden a una fideuà) o la de la Diagonal, però per ara no estic inscrita, si ho faig serà a ultima hora. Ja he corregut 8 curses aquesta temporada, incloent-hi la Behovia i la Mija de Barcelona.

Gairebé puc dir que ha finalitzat el meu vuité any com a runner.