Segons l'article que he llegit per aquestes persones conduir és una experiència desagradable i un perill per elles mateixes i pels altres conductors. Qui pateix amaxofòbia és molt millor que no condueixi.
Estadísticament li passa a un 6% dels conductors, però en aquest número la gran majoria som dones. Els motius són la baixa autoestima, sovint provocada per familiars i amics, o experiències traumàtiques al volant.
En el meu cas no puc dir ni que els familiars ni amics m'hagin criticat o menyspreat la meva manera de conduir, però sempre m'han dit que conduir és fàcil, que no condueixo perquè ja m'està be que em portin, que és un analfabetisme no portar cotxe, que tot ho exagero i ho dramatitzo, etc.... i clar, això m'enfonsa l'autoestima.
D'experiència traumàtica també en tinc. Quan tenia 11 anys vaig tenir un accident molt greu viatjant amb els pares i amb dos dels meus germans. Sortosament no ens va passar res greu, però he tingut tota la vida el malson de recordar el moment de l'impacte.
La meva malatia té cura en un 85% dels casos. Espero no ser del 15% restant! Es tracta de reforçar la vulnerabilitat psiquica amb un terapeuta que et fa veure que els pensaments que portes al posar-te al volant són buits de contingut i tòxics per la ment. Els observes i els deixes anar, perdent a poc a poc la por.
Després de llegir aquest article m'he anat al RACC per apuntar-me a un curs de reciclatge de conductors. Però el que he trobat ha estat decebedor i encara més perillós. Els cursos que hi ha són per persones que han perdut els punts i per tant que conduïen de forma temerària i els cursos per recuperar-los tenen un curriculum del tipus "Perills que soposa la conducció poc respectuosa" "Beure alcohol i conduir" "Velocitat excesiva", etc... Si faig un curs d'aquests ja no agafo un volant mai més.
Buscaré en psicòlegs i a veure si trobo una manera de perdre la por. Algú es preguntarà perquè no he contemplat l'opció de no conduir més i ja està. Evidentment aquesta seria la meva tria, si no fos que a voltes veig el Per cansat, conduïnt moltes hores seguides i que en qualsevol moment tenint dos nens pot caldre, per una urgència, agafar el cotxe.
Si supero el meu problema d'amaxofòbia, igualment tindré el d'aparcar, perquè mai he sabut fer-ho i crec que això no es cura.
No us perdeu aquest video Donne al volante que mostra com aparquem les dones. Em sento identificada a tope. Poso l'enllaç perquè no hi ha permís de l'autor per copiar-lo
2 comentaris:
Psicòleg no soc.. però crec que -com a moltes altres coses en la vida- tot és començar... així que a poc a poc, agafas un dia el cotxe, i un altra, i un altra... Sinó, entrarás en un "bucle" del que no en sortirás... No vagis sola els primers dies, ves amb en Per, o algú de confiança que -sobre tot- sigui "mut".
Quin mal que està fent internet als que teniu algun "problemilla" de salut !!!.
No si a poc a poc ja hi vaig, amb el Per i sola, i amb els nens. Quasi cada dia agafo el cotxe per necessitat, però no corro ni tampoc sé aparcar, sonno una donna al volante come quelle del video, propio come quelle!
Publica un comentari a l'entrada