Bicursa

Per fi no ha plogut aquest diumenge i hem començat el segon any de curses amb una bicursa de dues vegades 5 quilòmetres. No sabia com seria tornar a passar pel mateix lloc (Avgda. Paral.lel i Gran Via), si em produïria sensació de cansament, avorriment, o què.....

Molt contenta del resultat, no imaginat quan vaig començar a còrrer ara fa dos anys, 58'01, ja li estic veient el clatell al 57´, però sobretot perquè m'estic manentint en el meu objectiu per enguany: no tornar a veure l'hora.

Aquesta vegada dos trotadors menys, ja que l'Erik tampoc ha vingut perquè tenia diada al cau per pintar-lo y preparar el trimestre. Però ja porto tres curses corrent amb una amiga, la Mireia, que és fantàstica i molt molt ràpida.

El Per ha fet un magnífic resultat de 45´26 (record) i la Mireia 54' (tambè record)

El barri de Sant Antoni m'agrada molt, els seus carrers no em son estranys tot i que mai he viscut pels voltants. Però anava a la Universitat, he anat molts diumenges a al Mercat de Sant Antoni a comprar llibres de vell i monedes d'arreu del món, els nens anaven fins l'any passat a estudiar noruec al Centre cívic Cotxeres Borrell, i bé, no és pas lluny del centre de Barcelona, la meva Barcelona. Des que visc a Sant Just m'agrada més la meva ciutat tant criticada i denostada pels barcelonins: que si és una botiga, que si és per guiris, que si és un parc temàtic, que si és sorollosa, que si està bruta..... Sí, sí, teniu raó, però jo hi tinc el cor i quan corro pels seus carrers m'emociono, que vols fer-hi.

Respecte a Nassos, que no la vaig comentar gaire al bloc, dir que jo sóc de curses de dia, molt millor, llevar-me d'hora, esmorzar i cap a la cursa. Com diu el Txabi també sóc de curses de tardor i hivern. El fred molt millor per còrrer que la calor. Ratificar l'ajuda incalculable del cronòmetre que et permet seguir sense tèmer que estàs anant massa lent, et racionalitza la cursa moltíssim.

I el proper repte és una cosa molt diferent. Farem la Marxa de l'Arp 20 quilòmetres de esquí de fons a Tuixent. No serà còrrer, però com que el Pol es va trencar la clavícula, no vaig poder anar a fer fons a Benasque. Per això no sé que tal m'anirà, si riuré com en aquesta foto o em posaré a plorar als 17 o 18 kilòmetres. De totes maneres em ve molt de gust!

I com a propera cursa ens anem al 14 de març on farem Esparraguera. L'any passat 1h 02', després a dinar amb els amics de Can Mèlich a la Vinya Nova al peu de Montserrat. És una cursa que cansa molt, fa molta pujada, però jo intentaré concentrar-me bé, no desanimar-me i fer menys d'una hora per mantenir el meu palmarés!