Ja fa molts anys que jugo a tennis. Els meus inicis van ser a Itàlia, a Torino, quan vaig participar en unes classes en grup, més que res per conèixer gent i tenir amics. De tennis no vaig aprendre molt, però d'amics sí que en vaig fer.Aquelles pistes tenien una carpa que es podia tancar en cas de pluja i la veritat és que jugàvem tancats la majoria del temps. Recordo el ti-ti-ti de la pluja picant la lona mentre dintre hi havia un ressó molt especial.
Des d'aleshores, pels vols dels anys 80, he continuant jugant en pràcticament totes les condicions metereològiques més o menys seguit (amb algún període de descans) He jugat a Can Caralleu, a la pista de prop de l'Escala a l'estiu.... però sobretot a Can Mèlich.
Quan aquest matí sortia de casa per anar a fer el meu partit habitual dels dissabtes, no em podia creure el que deia el termòmetre: quatre graus. Però no estava disposada a anul.lar el partit. M'he vestit que més semblava que anava a esquiar que no pas a tennis. Portava un buff al cap (com em va ensenyar el Per el cap ha d'estar sempre calent perquè és el responsable d'enviar al cos les sensacions de calor i fred), amb un forro polar, amb els pantalons d'esquí de fons, amb guants.
Ha esta un partit guapíssim, al cap de 10 minuts de piloteig ja no tenia fred i ho he passat molt i molt bé.
3 comentaris:
Hola Mama, sóc l'Erik, que m'he passat pel teu blog des de Dinamarca, i et volia dir que pots mirar les fotos fins dimecres a l'IES Virtual (http://www.iesvirtual.cat/). Has de clicar al costat, en el quadre de cursos, en un lloc que posa Llengües. A la panatalla que et sortirà, cliques a Teens' interests, i després, a Photo Gallery.
Jo ho estic passant molt bé, el twin es molt bona gent, i les excursions divertides. Ja us explicaré, ja...
Erik
Hola Erik ja anem seguint cada dia les vostres aventures. Estàs molt maco en la foto del museu
Fins dissabte
Publica un comentari a l'entrada