La unió entre Suècia i Noruega

Suècia i Noruega sempre ens han semblat països independents. Però la història ens parla de molt diverses opcions durant els segles anteriors a la independència. Noruega va ser una simple província danesa durant moltíssim temps. Es més, la llengua que actualment parla la gran majoria dels noruecs es diu Bokmål (la llengua dels llibres) ja que el danés era la llengua oficial i que s'escrivia i el noruec només era oral i dialectal.

Atacada pel Regne Unit, Dinamarca va aliar-se amb Napoleó, però va perdre la guerra i va haver de lliurar la seva província Noruega als suecs com a botí de guerra. Al principi va haver una guerra entre Suècia i Noruega perquè Noruega volia aprofitar la crisi per independitzar-se. Però va ser molt curta i van acabar amb un tractat que creava una unió igualitària entre els dos països. Van variar les seves banderes amb el signe de la unió adalt a la esquerra.

Aquesta unió va durar des de 1814 fins a 1905 on Noruega va assolir la seva total independència.

Dinamarca sempre va ser un país dominador. Mai va respectar els drets ni les aspiracions nacionals dels seus súbdits noruecs. Suècia va ser molt més federalista, tenint sempre parlaments i governs diferents i compartint només els afers exteriors, la casa reial i l'excèrcit. Durant l'època de la unió es va desenvolupar una nova llengua, el Nynorsk. (el nou noruec) que és un compendi i sistematizació dels dialectes parlats. Mai es va imposar el suec.

Tanmateix els noruecs odien els suecs. Els fan protagonistes dels seus acudits, volen que perdin en les competicions d'esports d'hivern i els critiquen i escarnien . Per contra se senten molt propers als danesos, els consideren un país germà, disfruten quan guanyen. Visiten Dinamarca molt sovint, de vacances y -com ja he dit- la gran majoria encara parla la seva llengua (entre ells jo, perquè és la que t'ensenyen quan vols aprendre noruec).

No us sembla estrany? Ho he demanat moltes vegades a molt tipus de gent diferent i no em saben donar una resposta. L'única més o menys creïble és la que donen les persones grans. A la segona guerra mundial, quan els alemanys van ocupar Noruega, els suecs van romandre neutrals i van guanyar molts diners a costa de la guerra. Suposso que Dinamarca devia estar també ocupada o devia ser aliada, perquè mai la critiquen.

Tot i que em considero una filonoruega enorme, no ho dec ser del tot, ja que a mi els suecs em cauen de meravella. Serà per la Pippi Langstrømpe, per Salkrokan, per Emil fra Löneberg, el Nils Holgersonn i el seu viatge en oca per tot el país, o seran els mobles d'Ikea que omplen casa meva, serà pel cinema de Bergman, pels llibres de Mankel, per la meravellosa Stokholm, una de les ciutats més maques d'Europa....

Serà que els suecs m'agraden perquè se semblen com dues nous als noruecs?