Coll Pregon, la ruta de la retirada.

Hem estat uns quans dies a Canadà (per cert alguns de vosaltres potser no coneixeu la cançoneta italiana "C'era una casetta piccolina in Canadà", orígen del nom que porta la casa que hem llogat per uns mesos al peu del Costabona). Voliem fer la volta dels mulers que és una ruta molt maca pels pics i la carena que envolta casa nostra. No ens ha acompanyat el temps (molta pluja, zero vista, Erik malalt, ...) però ja la farem. A l'estiu porten el bestiar cap a França (a Prats de Molló) a pasturar i a la tardor els fan passar per aquesta ruta per tornar fins el poble baixant per sobre casa nostra. Llavors fan una festa.


Bé però com que no la vam fer sencera, explicaré la primera part, es a dir la pujada al Coll Pregon que sí vam fer pel camí dels mulers i que també és conegut com un dels camins de la retirada.


S'acaba la guerra, les tropes republicanes estan en el seu pitjor moment, ja ha caigut Barcelona, i milers d'homes, dones i animals de càrrega, fugen a la desesperada quan Camprodon està a punt de caure. Segueixen els camins que van a França: el coll d'Ares, el coll Pregon, tots els passos entre muntayes,  segueixen les vies que normalment són pel bestiar, per arribar a Prats de Molló en territori francés. Pels camins van llençant coses, banderes, armes, objectes que van carregant però ja no poden més i els deixen anar. Pugen i pugen.


Així ho relata el document de la brigada de la gendarmeria francesa a Prats de Molló:

28 de enero, El movimiento de acentúa. El patio de la escuela ha sido desbordado. Los llegados son concentrados en el campo vacante cerca de la fábrica Guiu. Una segunda corriente se dibuja. Refugiados civiles llegan por la Preste, Coll Pregon y Coll de Siern. Debido al escaso efectivo de nuestra brigada, solo la guardia Móvil que era reforzada, controlará esta corriente de infiltración. Familias entera aparecen y con ellas los primeros animales, asnos, mulas…que son atados inmediatamente en los puestos del ferial. El Capitán de la Guardia Móvil llama a la aduana y a la gendarmería para contribuir al mantenimiento del orden. Se informa que en Coll de Ares un Teniente de Carabineros con algunos subordinados intentan hacer retroceder a todos los hombres de menos de 50 años. Pero no tardarán en ser desbordados y la masa humana desfila sin distinción. La población de Prats improvisa desde el 27 un abastecimiento voluntario, mientras que la municipalidad requisa productos para los refugiados y heno para los animales. Esta última con autorización de la aduana decide dar muerte a algunos solípedos, llevados por los refugiados, para su nutrición.

Per aquest camí de mules i de perdedors vam pujar fins a coll Pregon sota una pluja constant. La boira total no ens va deixar veure ni França ni Espanya, així que, considerant la tos i la mala cara que feia el pobre Erik, vam decidir tornar pel mateix camí a casa.

Hem estat molt bé, hem caminat (poc) hem sortit a córrer (jo poc) i hem llegit (molt) davant la llar de foc a la nostra casetta piccolina in Canadà, aviat farem una excursió amb amics per la GR11 fins a Beget.