Jornada pre-Bombers

Fa bastant que vaig córrer el meu darrer 10k. De fet des de Sant Antoni, al gener.  Ha passat molt des d'aleshores, una mitja a Granollers, una marató a Barcelona... però la meva participació ha estat tangencial. A Granollers vaig fer el quart de mitja, sí però vaig trigar molt en saber què havia fet,  a Barcelona vaig fer més aviat una marató de metro.

Aquesta nit m'ha entrar una mena de pànic. Estic cansada (cosa que no em passa mai), tot i que avui no he fet especialment res. Aquesta ha estat una setmana molt tensa a la feina. Ja no vivim a l'estat del benestar ni els llocs de treball a la Universitat són per tota la vida.

A Sant Antoni vaig fer la marca de la meva vida. Gràcies al Per. Ara, si la vull repetir, vaig sola. Tinc il·lusió, la samarreta m'agrada, el dorsal és curiós 11116, em veuran els meus sogres.

Tinc una estratègia pensada: primer fer dos en 11', després 4 en 22' i anar analitzant a cada dos km com m'allunyo o m'apropo del ritme que he de portar. Al Km 6 prendré la decisió més important. Si no estic molt a prop del 33' (és fàcil de recordar, sempre múltiples d'11) començaré a córrer lent, tranquil·la, buscant només de no passar-me de l'hora.

Crec que el que em cal és dormir bé, sopar bé i demà ja veurem!