Aquest és Sixto Rodríguez. Un cantautor fracassat que es dedicava a treballar a la construcció. Fins i tot hi havia qui creia que era un homeless, que no tenia residència fixa.
Dos productors el van sentir en un bar de Detroit i li van publicar dos àlbums: Cold Facts i Coming From Reality. Els discos no van vendre més de sis còpies -es un dir- i ell va continuar la seva vida tranquil·la, va tenir tres filles.
Una còpia va anar fins a Sudàfrica i es va anar copiant com es feia aleshores, de cassette en cassette (el pirateig dels 80) fins que molts sudafricans blancs però crítics amb el govern, van començar a admirar-lo i respectar-lo. Van publicar-se els seu discs, les seves lletres contestatàries entraren en l'imaginari col·lectiu. Va ser censurat, van aprendre de memòria les seves cançons i va assolir una fama més gran que l'Elvis Presley.
A Sudàfrica no sabien res d'ell. Només que ja no era viu. Corrien diferents versions sobre la seva mort, potser s'havia suïcidat a l'escenari o havia mort de desesperació.
Un bon dia dos amants de la seva música van dedicar-se a investigar sobre la seva misteriosa mort i com havia viscut fins aquell moment. Per la seva sorpresa, el van trobar viu, el van portar a Sudàfrica. A l'any 1998 va fer sis concerts amb un aforament de 5000 persones i tots ells van penjar el cartell d'entrades exahurides. I durant els anys següents va arribar a cantar 30 vegades a Ciutat de Cap.
Però Sixto va tornar a casa seva, als USA, va continuar fent la seva dura feina que li agradava molt. Encara hi és, allà al seu barri obrer de Detroit.
LA PLATA, UN BAR HISTÓRICO DE BARCELONA
Fa 22 hores
2 comentaris:
Què fort! Has vist el doumental BLN? Em venen ganes de veure-ho.
Sí, sí, l'he vist i em va commoure tant que en tornar del cine vaig escriure la seva història.
Me'l va racomanar el nostre amic Jordi Cine que tu també segueixes.
Publica un comentari a l'entrada