Esquiades a Lysholmen

Deu dies de vacances a Noruega, en treiem dos per volar Barcelona Oslo i tornar, ja són vuit. En descomptem dos per viatjar en cotxe Oslo Lysholmen i tornar, ens queden sis. Tots molt aprofitables i amb temps excel·lent. Vaig decidir fer un "viledag" el dimecres. Això és una pausa, un dia per descansar. En resten cinc.

Pujada a Store Frostdalen

És potser una de les més salvatges. La vaig fer amb el Per i la Berit mamma. Aquesta vall és inaccesible a l'estiu, excepte que tinguis barqueta per passar a l'altra banda del llac. I tot i així és molt complicada de caminar-hi, no té senderols i com el seu nom indica es una gran vall gelada. Però gràcies al gel que cobreix el llac i a la neu que permet desplaçar-s'hi, a l'hivern-primavera sí que es pot trepitjar. Vam tirar molt endins, quasi fins arribar al segon llac que fa la vall. Vam veure una família que pescava dins del gel, foradant-lo més d'un metre per poder tirar l'ham.

Mitja marató esquiant

O potser podria dir més de mitja, van ser 22 quilòmetres. Aquesta vegada per una pista ja preparada. Hi ha una estació d'esquí a 11 km de la nostra casa, i les tres BBB (Berit mamma, tante Berit i Belén) vam anar primer per la muntanya, una mica allunyades de la carretera, per un recorregut molt divertit amb pujadetes i baixadetes tot bastant suportable. Només em vaig treure els esquís en una baixada. L'alicient d'aquesta mena d'excursions no tan salvatges és que arribes a l'estació i hi ha un bar. Et pares i et prens una cerveseta. La pagues a preu d'or, això sí. Després vam tornar pel gran llac, per una pista plana, plana que va al costat de la carretera quasi tot el camí. Al final s'ha de fer una pujadeta i una baixadeta. Van ser en total 5:30 hores. Bona tongada, sí senyor.

Pujada classica a Solebu

Aquesta la fem cada any i sol ser multitudinària. Per, Erik, Pol, Berit mamma, Sigrid K, Magnus, Sondre, tante Berit, Elisabet, Hanna, Mari, Sivert i jo. Aquesta caseta Solebu és al peu de la muntanya Soletinden. Normalment és un lloc molt fred, on semrpre m'he congelat menjant-me el bocata. Però per primera vegada lluïa un gran sol i no feia gens de vent. Un dia ideal per seure a la barca que té l'amo de la cabaneta i mirar com no gens menys de 10 noruecs es perdien com un petit ramat muntanya amunt.  Les tres BBB ens vam quedar. De tornada hi ha unes baixades molt pendents i estic prou contenta de dir que les vaig fer -tret de dues- amb força control.

Expedició en solitari a les cabretes

La quarta esquiada va ser d'aquelles que et poses l'iPod i mentre escoltes un programa de ràdio, vas a la teva. Vaig anar d'expedició. Una pista per provar on tirava i quan no la volia serguir més, vaig tornar. Però el camí havia estat curt, tenia ganes de més. Vaig veure la caseta on fa anys tenien cabres. No hi havia cap mena de pista ni camí per arribar-hi, però la direcció era clara. Travessant la neu verge, vaig anar pujant i pujant fins poder-me seure a la terrasseta de la casa dels cabrers. A prendre el sol i sentir òpera.

Sortida curta a la cabana màgica: Auklandshytta.

Ja era dissabte i calia preparar una festa en honor al Per, així que no tenia gaire temps. Vaig anar a un lloc on acostumo a passejar sigui estiu o hivern. És un dels meus indrets preferits i es troba a prop. Un esculptor té o tenia aquesta cabana, que quasi sembla d'un país tropical, construida sobre l'aire, sostinguda amb unes estaques i sota la qual hi ha un aiguamoll. És molt especial seure a la terrassa de fusta i mirar endavant. No veus cap altre vestigi de civilització, i tens la vista més impressionant i corprenedora que et puguis imaginar.