Nocturna d'Hospitalet. Ja m'ho veia venir que no faria la marca de fa dos anys. Aquesta és la temporada del retrocés. Però com diu aquesta samarreta, "els lents arribarem més lluny" (frase bíblica "i entrarem al regne dels cels")
Error traducció: Els corredors més lents ho fem durant més estona" (Ja no frase bíblica, sinó amb segones eròtiques)
La cosa no ha començat bé. Hem sortit de casa amb temps suficient, però tot i així, l'embús a Bellvitge era total: hi havia un accident, i a més a més havien tallat l'accés a la zona de sortida. Tot veient que ens perdíem la cursa, el Per ens ha proposat saltar literalment del cotxe en mig de la ronda, a un amic, Sergi, i a mi. Com a mínim no perdre'ns tots tres la sortida.
Hem escalfat, i tant! Crec que he anat més ràpida aquest quasi quilòmetre per una autopista buida, que a la pròpia cursa. Ens en ficat al calaix i apa!
Els dos primers quilòmetres m'han permès somniar, els he fet rapidet. Crec que portava l'empenta dels primers corredors i de l'escalfament de qualitat per arribar a temps. Però ja al tercer he agafat ritme cochinero, el que s'ha imposat darrerament i que no me'l trec de sobre. He acabat en 01:02:09. Diu el Per que si no arribo cansada és perquè podria augmentar la velocitat. Sembla lògic, pero no ho aconsegueixo. No sé com forçar-me, potser és el meu cos que no vol forçar-se, funciona con una màquina, agafa una velocitat i no puc canviar-se-la.
Si corro amb algú, llavors sí, intento seguir-lo i augmento de ritme. Per exemple amb l'Albert l'altre dia que vam córrer només nosaltres. Pero jo sola no.
No ens va ploure, no va fer massa fred, vam menjar una bona fideuà a l'arribada, i m'ho vaig passar molt bé. D'això es tractava!
Per cert llegeixo a Championchip que he arribat la 427 de dones i la 16 de veteranes, així que no està malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada