És un dels meus poetes preferits i també ho és de la meva mare. Avui ella, amb la meva germana han decidit anar a fer una excursió per passejar i menjar fora. Han pensat en Colliure i cap allí han marxat.
Com és lògic han fet la obligada visita a la tomba del poeta al cementiri petit i arbrat que hi ha a prop de casa Quintana, l'hostal on van morir la seva mare i ell. I han tingut el detall de portar-li de part meva una flor a la tomba.
¡Ay del noble peregrino
que se para a meditar,
después de largo camino
en el horror de llegar!
1 comentari:
Colliure, no seria Colliure sense Machado. Un dels meus poetes favorits de sempre, des de l'adolescència. Un detall preciós BLN. Abraçada
Publica un comentari a l'entrada