Avui, jugo a casa

He tingut potser la darrera cursa de la temporada, pendent de saber si correré la del Corte Inglés. En tot cas la darrera de 10k, cosa que és important perquè és en aquesta distància que m'havia proposat no passar de l'hora. I ho he aconseguit amb un temps de 59'14". No és cap meravella i a més em pensava que feia 56' o 57' mirant el temps parcial al passar pels quilómetres. I no sé que m'ha passat al final, o bé no estava ben marcat i les meves parcials eren optimistes, o bé he fet un últim quilómetre desastrós. He passat pel 9k a 50' És possible que hagi trigat nou minuts en fer un sol quilómetre? No ho crec. No m'he cansat, he anat molt bé tota l'estona i m'he sentit perfectament. De totes maneres no tinc temps ofical perquè no hi havia piiiip de sortida.

Però, això apart, ha sigut una cursa de còrrer a casa! Jo vaig nèixer un 15 de juny i al juliol, amb 15 dies d'edat, la meva família ja es traslladava a estiuejar precisament a Empúries. Aquí he passat els estius de la meva infantesa, he corregut, he anat en bici, he nadat, he disfrutat de les vacances, he agafat restes de sigil.lata per les ruïnes, he escrit moltes de les poesies que últimament estic deixant per aquí, pel bloc.... Es clar, m'enamorat i he besat en aquestes roques el meu primer noi als 17 anys.

Jugava a casa, claríssimament. Quina il.lusió còrrer per aquesta terra que estimo tant! Hem sortit amb una marató i una mitja marató (ells 10' abans) Uns centurions romans ens han acompanyat fins la sortida travessant les ruïnes. Hem començat pel passeig de la platja, però de seguida hem anat cap a Armentera i Sant Pere, per la carretera dels campings. Allà ja veia tornar els maratonians primer i els ràpids de la 10k més tard. M'he creuat amb el Per i ens hem fet un "cinco". Anava super bé, amb molta força, adelantant gent. S'ha posat a ploure i he afluixat, el terra estava cada vegada més mollat. Però no ha durat gaire, al poc ja parava.

L'arribada una mica decebedora, m'esperava millor temps, ja dic que no sé com m'he menjat els minuts. Però si penso en els temps que feia només fa un any crec que hauria d'estar contenta.

Després de la cursa un banyet al mar (quasi una triatló al revés). L'aigua molt freda, fora uns 13 o 14 graus, potser algun més, no era temps per la platja (com jo havia imaginat per un dos de maig) tanmateix no volia renunciar-hi. Ho he fet, m´ha donat una sensació espectacular, meravellosa, d'una gran eufòria.