Ja és estiu al Corte Inglés

I tant que ho és! Hem fet la darrera cursa de la temporada, la cursa del Corte Inglés i com sol passar no és que "ya es primavera" és que ja és estiu, hem passat una calor molt gran.

Aquesta vegada poquets, de casa només el Per i jo. Dels runners el Txabi, que la fa per penitència diu ell, i a més el Joan i la Ariadna, uns "amics" que no coneixia, però que aquest món dels blocs ens ha fet descobrir. Bé, el bloc del Joan és el que segueixo i l'Ariadna ha resultat ser la seva dona, que sort que ella corria sinó mai m'haguessin trobat, ja que el Joan és un crak i no va per la meva zona. M'ha reconegut per la samarreta de Can Mèlich i m'ha demanat si era jo. Per fi ens hem trobat "no virtualment"! De vegades hi ha persones que no estàs segur, segur que siguin de la realitat, que existeixin de debó. Les llegeixes al bloc i penses, segur que han de ser algú de carn i ossos però... això dels ordinadors és com màgia.

Veieu a la gent de l'estadi passejant tranquilament i petant la xerrada? Aquesta foto mostra el que ens ha passat avui. Hi havia molta gent, massa gent, gent que no corre habitualment i que fa la cursa caminant. Però molta, molta. Així que per fer una marca era totalment impossible. Ja des de la sortida de corredors amb xip hi trobàvem gent que no corria i que o s'havia colat o esperava a Passeig de Gràcia per sortir.

Per tot això hem sortit lentets, amb una calor de ple estiu i amb una massa humana de densitat alta. Ja us podeu imaginar que el resultat no ha estat gaire ajustat. El Per ha fet 55:38 i jo -segons xip- 1:12:29, però aquest temps no és real, perquè he hagut d'esperar uns dos o tres minuts davant l'arribada perque s'acumulava la gent i no hi cabiem. Segons el meu cronòmetre he fet 1:10 més o menys.

En passar pel parc de bombers que hi ha prop del carrer Tarragona ens han ruixat de valent. I com ja anava molt malament de temps, he recuperat el plaer de correr sense pressió. Rient i mirant la gent, com les primeres curses que vaig fer fa dos anys on no tenia marques a superar.

Aquest any he pujat tot Montjuic corrent i he entrat molt emocionada a l'estadi. Com que seran els mundials d'atletisme han canviat tot el paviment. Ara és blau i avui el trepitjavem per primera vegada. És molt especial correr per dintre de l'estadi, però els metres és fan més llargs, dóna la sensació que es triga més...

Com sempre em passa, desprès del k8 ja no tinc la mateixa empenta. Quan entreno faig 8 i mai 10 ni 11. Però els he fet i en millor temps que l'any passat tot i que no consti, així que puc estar moderadament satisfeta.

Proximament faré una entrada resum de la temporada. He corregut 9 curses i en totes he baixat el temps de l'any passat.