Si vas al dentista, surts amb ferros. Si entres en una òptica, et fan dos parells d'ulleres. Uns et diuen que et sobren uns quilets, que dieta i exercici. Uns altres que has de trobar la pau interior. No vagis a fer una consulta al psicòleg perquè desprès de quatre sessions et comenta que ja comença a fer-se a l'idea del teu problema i tens un any de teràpia com a mínim. Si un dia estàs trist, tens una depressió. Si t'ha deixat la parella, no pots superar-ho sino amb medicaments. No tussis dues vegades que ja et recepten antibiòtics. Com perdis la concentració un dia a la feina, és que tens problemes cognitius. Els ossos no els tens pas ben posats tampoc. Ah i ets alergic a alguna cosa sense cap dubte.
El meu amic Joaquín, va anar al doctor, es va deixar una fortuna i ara el que realment vol és tornar a tenir la seva meravellosa imperfecció. Sentim-lo
Em dic Belén, un nom amb el que mai m'he sentit còmoda. Si hagués tingut una filla m'hagués agradat dir-li Cristina.
Jeg hetter Belén, et navn som jeg aldri har følt komfortabel. Hvis jeg hadde en datter jeg ville ha likt å kalle henne for Cristina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada