Una vegada, ja fa temps, algú va llançar una pregunta des d'un bloc: Quin és el vostre lloc preferit a Catalunya? Avui, un any després, decideixo contestar-la i reenviar-la a tots els comentaristes que hi vulgueu participar.
La meva resposta personal és: Àreu. M'ha sorprés la rapidesa amb la que mentalment aquest nom m'ha vingut al cap. I la absència de dubtes, d'altres candidats, opcions...
Àreu és un poblet prou conegut, del Pallars Subirà allà on el Pirineu és més grandiós. Per pujar a la Pica d'Estats és pas obligatori, manté l'essència del que per a mí és més català i més autèntic. La gent del poble és molt amable, està acostumada a tractar forasters, és hospitalària , s'enorgulleix de donar del que és seu, valora la natura i té un bon tarannà.
A Àreu he passat moments dels més feliços de la meva vida. He caminant molt embaraçada, he trobat tants bolets que no podia menjar-me'ls ni en una setmana (els del holtel Vallferrera els van haver de posar en càmara) el meu fill Pol va donar les seves primeres pases amb 13 mesos, he pujat dues vegades la Pica, he fet caminar la meva mare fins quasibé les Bordes de Buirós, he esquiat fons des del Pla de la Selva, he vist des del Monteixo tota la ferradura de la vall, he viscut i disfrutat a Casa Carme tant amb els meus pares com amb els pares del Per.
Àreu és ple de gossos, gossos juganers que s'amaguen per anar a bordar els cotxes, també hi ha nens i rialles, sempre queda una cantonadeta de sol, quan ja s'ha post a la resta de la vall. La Vallferrera és molt oberta i els pobles són més alegres que els de les valls paral·leles.
El sol és molt important a Àreu, perquè cada any els habitants, els forasters i tot aquell que ho vulgui, poden fer-li una cursa al sol. Tot vé d'un conte en el qual el protagonista prova d'arribar al pic del Monteixo abans que el sol s'en vagi. Basada en aquesta història, s'organitza cada mes de juny "La Cuita al Sol" una cursa on cal sortir a mitja tarda i arribar dalt abans que no es pongui.
Ara aquí queda per a tots els que ho llegiu, quin és el vostre indret?
5 comentaris:
Àreu - sin duda y sin comentarios - todo esta dicho en tu post...
No te’n puc dir cap en concret; deu ser degut a la gran quantitat de llocs meravellosos del nostre petit-gran país. Hi ha llocs preferits de menut (Vallirana, abans de ser el que és ara), de jovenet (el trajecte a peu de Rupit a Tavertet , a la tardor, pel mig del bosc multicolor), d’adolescent (el Pedraforca i els seus voltants), ja adult (Les Guillaries)... N’hi ha tant per triar !.
Un ? no, no te’n puc dir només un...
Txabi, tú vas escriure aquesta pregunta. Mira el teu arxiu del bloc (8 /12 / 2009) L'entrada "Si em donessin a escullir"
M'agraden els pobles mariners, com Palamós. Els de muntanya també són bonics. Diumenge vaig estar a Besalú i en va encantar. Un petó, BLN.
De acuerdo es uno de los mejores,pero a mí me llega al alma el recuerdo de las puestas de sol de la plana de Vic en mi infancia
Publica un comentari a l'entrada